miércoles, 24 de agosto de 2011

lunes, 22 de agosto de 2011

El balcó màgic





















He descobert un balcó màgic, una finestra que et transporta a un altre món (potser de ficció), on pots veure i viure una altra realitat...



neil young - rockin in the free world






viernes, 19 de agosto de 2011

Un passeig pel Born

























La pròxima vegada que vagi a Barcelona a fer fotos intentaré centrar-me en alguna cosa, perquè sinó el bombardeig d'estimuls és constant i acabes sent dispers...

Com a homenatge a aquesta part de la Barcelona dels anys setanta poso una cançó de Gato Perez interpretada per la Orquestra Plateria.



Plateria canta Gato Perez - La Rumb de Barcelona





sábado, 13 de agosto de 2011

Una tarde a l'hort














Un dels grans records que tinc de quan era petit és el munt d'hores que em passava a l'hort amb mun pare i mun iaio. Als pobles és costum de fer hort, quasi tothom té un trosset on planta verdura per al consum propi de la casa. Jo recordo que teniem un pou d'on treiem l'aigua i la portavem fins un safareig, i recordo molt banyar-m'hi amb ma cosina Noemí, i que l'aigua estava molt i molt freda. I recordo, sobretot, que era un lloc on anavem a buscar caragols, jo esperava que arribes Sant Joan perquè era la temporada alta del caragol...

Però va arribar un moment que l'hort es va acabar. Bé, no va ser ben ve així, els horts no s'acaben mentres les ganes de treballar-los existeixen, sinó que mun iaio és va jubilar i mun pare va deixar de ser pagès. En aquella època, tal com manava l'edat que tenia, jo no apreciava massa la verdura i arrufava el nas quan en tocava menjar. Però com sempre passa en aquesta vida, arriba un moment que les coses canvient, i el que abans era una tortura ara és un plaer. I com que ara ha sigut mun pare el que s'ha jubilat ha dit: "Pos vaig a tornar a fer hort". I jo sóc el més feliç del Món perquè visc al mig de Tarragona i menjo enciam amb gust a enciam, bledes amb gust a bleda, pastanagues i safranories amb gust a pastanaga i safranoria, i sobretot tomates amb gust a tomata!

Avui tinc la sensació que he parlat de pantalons curts i els genolls pelats... Realment és un plaer ser de poble!


Els Pets - Pantalons curts i els genolls pelats



viernes, 5 de agosto de 2011

Los amigos de Peter















He de confesar que a casa estem enganxat a la Sexta3. Les pel·lícules que fan no són res de l'altre món i tampoc és que siguin de rabiosa actualitat, però sempre acabem el zapping en aquest canal. L'altre dia van fer "Los amigos de Peter", gran pel·lícula en el seu moment però que no ha acabat d'envellir massa bé, tot i això, jo li tinc molta simpatia pels seus actors i especialment per la banda sonora. Sempre recordaré, fa mil anys, que va triomfar molt una pel·li anomenada "Quatro bodas y un funeral", no sé si us sona? Tothom flipava amb la història, amb Hugh Grant, i sobretot amb la música, qui no recorda "Love is all around" dels ensucrats Wet Wet Wet...? Doncs jo tinc un amic que en aquella època hem va dir: "Deixa't de tonteries, la que has de veure és Los amigos de Peter, parla del mateix però sense sucre". I realment va ser una recomanació molt bona, la vaig tindre molts anys guardada en VHS, i quant es va imposar això del e-mule va ser una de les primeres que em vaig baixar.

El començament de la pel·lícula és genial, i no em refereixo a l'escena del ball a la festa, sinó quant surten les lletres i de fons apareixen imatges i fotografies que repasen tot el que van ser i significar els anys vuitanta i, no hem d'oblidar-ho, tot això mentres sona de fons "Everybody wants to rule the world" dels Tears for Fears. No és un repàs exahustiu de la historia dels vuitanta, però enllaça molt directament amb els records que jo tinc d'aquells anys.

Si és una pel·li que teniu oblidada us aconsello que la rescateu...



Tears for fears - Everyboy wants to rule the world



lunes, 1 de agosto de 2011

Finestres tancades















A tots els llocs del Món hi ha especialistes en destrossar façanes boniques. Vagis on vagis, més lluny, més aprop, interior, costa, nord, sud, a tots els racons del planeta pots trobar el típic cartell posat on no toca. També és veritat que trobar-te determinats cartells, com el de la foto que he posat, té el seu encant, i continua sent veritat que sense aquests cartells, a vegades convertits en art urbà i efimer, molt probablement ens aburririem mirant façanes antigues i verges.

Dit això, jo volia parlar de les finestres...



Travis - Flowers In The Window