viernes, 30 de abril de 2010

Tarragona no és Baltimore













Suposo que tots els que hagueu sigut fans incondicionals de la serie "The Wire" (HBO) aquesta foto us semblarà importada directament del corrupte port de la ciutat de Baltimore (Maryland). Però res més lluny de la realitat, això no és Baltimore sinó el port de Tarragona, i aquest xiquet no treballa venent droga a les cantonades de les cases barates sinó que estava passejant tranquil·lament amb la seua familia un diumenge a la tarda. Moltes vegades la realitat supera la ficció, en aquest cas no.

miércoles, 28 de abril de 2010

Desde la Platja Llarga

Com pot ser que anem per estos móns de Déu buscant les millors platges, les més autèntiques, les més desèrtiques i les més verges, quant al costat de Tarragona tenim la Platja Llarga... una de les millors platges del Mediterrani... Igual és que mai estem satisfets amb el que tenim.

domingo, 25 de abril de 2010

Nits tranquil·les a la vora del foc

A segons quins pobles les nits tranquil·les a la vora del foc et poden portar a descobrir meravelles romàniques com aquesta. Jo em considero un enamorat de les esglésies, fet que no vol dir que sigui un fervent seguidor o practicant de qualsevol de les mil religions que avui dia ens torturen. Estar de nit davant d'una esglesia senzilla i austera et dona la tranquilitat que poques vegades aconsegueixes trobar avui dia.

viernes, 23 de abril de 2010

El far que ens guia

Passejant per Tarragona vaig arribar fins el port, i d'allí fins el far, un lloc guanyat al mar on els dies clars es pot veure com desperta el dia i com apareix el sol per l'horitzo del mar. Tot i que he fet una mica de trampa, la foto és d'un dia que el sol anava a dormir...

domingo, 18 de abril de 2010

Caminant per Dajla















Tot caminant per qualsevol dels Campaments de Refugiats Saharauis del sud d'Argelia un pot experimentar de primera ma que injust es aquest món. Un dels pobles més acollidor de la Terra fa 35 anys que viu exiliat enmig del desert del Sahara. Als saharauis els hi debem la dignitat, ja que els hi hem pres dos vegades: la primera l'any 1975 quant l'Estat espanyol, país colonitzador, els va abandonar i va mirar cap a un altre lloc davant la invasió de Marroc, i l'altra l'any 1991 quant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, previ alto el foc per part del Frente Polisario (Govern legítim saharaui), va aprovar el pla per a un Referèndum d'Autodeterminació que mai s'ha fet. No espero res dels politics però sí desitjo que algun dia Hatri i Alí puguin tornar a viure lliurement a la terra on van neixer i ser feliços els seus pares.

sábado, 17 de abril de 2010

El temps passa ràpid a les ciutats de Japó


Què ràpid passa el temps a les ciutats de Japó i que lent i tranquil és el seu món. Àsia t'enganxa, t'absorveix l'energia, et trenca l'ànima. Millor no ho probis perquè no hi ha marxa enrera, l'abans existeix però mai trobaràs un després...

domingo, 11 de abril de 2010

Tot esperant l'arribada de l'estiu

Ar
Després d'una nit tant excitant com la d'ahir només ens queda esperar l'estiu tot caminant per la platja de l'Arrabassada... Buscar la llum del sol quant aquest ja es retira és una sensació màgica i poder-ho captar amb una càmara es un plaer indescriptible. Algun dia espero poder gaudir d'aquests moments de plaer...

sábado, 10 de abril de 2010

El despertar...


El despertar d'un nou dia pot ser dolç, suau i feliç, però també pot ser llarg, amarg i difícil... Què us sembla Tarragona a les set i quart d'un matí que ja no recordo?

viernes, 9 de abril de 2010

Nits amb TDT


En un moment de col·lapse civil sort en tenim de la TDT, abans fer zapping era questió de 20 segons (conec gent que podia millorar aquesta marca), ara amb tants canals podem invertir tranquilament 4 minuts... Penseu que fariem per les nits si no tinguessem tots els canals de la TDT? Serien unes nits molt avorrides, perquè a la tele no fan res...

miércoles, 7 de abril de 2010

Messi i la Bola de Cuir


Ahir els barcelonistes vam tocar el cel, quatre gols de Messi i quatre semifinals de Champions amb 5 anys. Encara recordo amb perplexitat el meu viatge a Argentina, era l'octubre passat i l'albiceleste no estava classificada per al Mundial, totes les crítiques eren per Messi, feia fàstic pujar a un taxi i dir que eres del Barça. En aquell moment l'únic Déu que tenia Argentina era Maradona i Messi era Judes...

lunes, 5 de abril de 2010

Potser la llum és aquesta...


Sempre que surts a caminar et trobes imatges diferents tot i passar mil vegades pel mateix lloc... igual la llum de Pasqua sí es aquesta.