domingo, 27 de noviembre de 2011

La vida a través de l'iPhone























Avui he estat fent fotos només amb el meu estimat iPhone 3GS. Tot i la deficient càmara que té, crec que el resultat ha sigut més que decent. Una de les coses que més m'agraden és la inmediatesa que et dona: fas la foto i automàticament la pots editar i compartir amb qui vulguis. Fins on pot arrivar la tecnologia? Avui en dia les càmares compactes de fotos ja quasibé son prehistòriques! Moltes vegades penso que el millor seria baixar-me del carro de la tecnologia i tornar a fer fotos de forma analògica...


Pearl Harbor by Sergio Makaroff on Grooveshark

sábado, 26 de noviembre de 2011

Cielo sobre Berlin















Hi ha vegades que aixeques la vista, mires i veus clarament la foto que vols fer. Però també hi ha vegades que no hi ha manera, per molt que t'hi esforços no aconsegueixes plasmar el que tens dibuixat a la ment... i t'agobies. Els dies que vaig estar per Berlin em va venir mil vegades a la memòria la pel·lícula de Wim Wenders "Cielo sobre Berlín", i jo només pensava en fotografiar àngels, i no els veia... i pensava, clar, he de mirar Berlin amb un altres ulls, i amb blanc i negre, i serà llavors quan apareixerà davant meu Bruno Ganz, amb unes grans ales blanques, hem mirarà i somriurà...


Braver Soldier by Russian Red on Grooveshark

domingo, 20 de noviembre de 2011

La Terra Alta des del Coll del Moro





























Només els que vam tindre la sort d'estudiar a l'Institut de Gandesa sabem el que és gaudir d'aquestes vistes tant genials de la Terra Alta. Arrivar l'hivern, pujar al bus de la Hife a les vuit i mitja del matí, passar per la carretera vella que voreja el poblat ibèric del Coll del Moro i girar-nos cap a la dreta per poder gaudir d'un tros de la Terra Alta coberta de boira, amb l'Agulla, la Plana, la Migdia i Sant Salvador d'Horta sobresortint... Quina sensació circular per damunt de les bromes... i amb autobús! I que jo recorda aquest trajecte només el feiem la gent d'Arnes, d'Horta, de Caseres i de Batea. Mira que he viatjat i he vist coses, però aquesta imatge de contemplar un tros de la Terra Alta des de damunt dels núvols sempre l'he tingut marcada, i jo diria que cap de les coses vistes encara ha aconseguit superar la seva bellesa...


Homes i dones de cap dret by Quimi Portet on Grooveshark

sábado, 19 de noviembre de 2011

Dia de reflexió, toca'm un ou!















Trobo que és un bon moment per posar un vers del gran cantant, ideòleg i mestre Quimi Portet:



"Vida social, toca'm un ou; 

les flors del lilà ja han perdut els colors. 
Boles de billar, vestides de dol; 
diuen els banquers que han perdut els diners. 
Jo et tinc a tu, a dins del meu cap; 
l'horòscop diu que he perdut els papers. 
És temps de canviar de cara i del cul 
i diuen els ases que volen ser rucs"

Demà se celebraran las Elecciones a Cortes Generales en España... Eh, poca broma! Només el nom ja imposa. S'elegiran els 350 escons per al Congreso i només 208 escons per al Senado (el Senado té 264 escons, per tant la diferència es reparteix a dedo... juajuajuajuajua... Visca la Democràcia!). Quan jo era petit el meu pare explicava un chiste que començava així: "Es van reunir les tres superpotències de la Terra, España, Italia i Grecia..." I avui en dia jo continuo el chiste (encara que no faci riure) dient així: d'aquest tres països només un té un Govern elegit, d'una manera mínimament democràtica, pel poble. Fins quan serà així...? Jo crec que és questió d'un anyet... En un any el comandante Rajoy anirà al carrer i els alemans posaran un tecnòcrata (també conegut com personatje amb molta -mala- reputació que ens ha portat a la ruina), tipo Almunia, Rodrigo Rato, etc.

Per això dic: Dia de reflexió, toca'm un ou!!!


Vida Social by Quimi Portet on Grooveshark

sábado, 12 de noviembre de 2011

Berlin




















Mai podia imaginar que Berlín m'agrades tant (ni tant sols durant aquell sopar de fa mil anys amb la Neus i Xavier). Sempre que pensava en grans ciutats europees aprareixien per la ment Londres, París, Roma, Barcelona... però mai Berlín. Tant lluny ens cau? Jo crec que potser estic una mica "anglonalitzat" (paraula acabada d'inventar per mi?), vull dir que fins ara em tirava molt més la Gran Bretanya (crec que hi te molt a veure tot el tema musical), fins al punt que sempre he dit que almenys una vegada a l'any s'ha d'anar a Londres, encara que jo no ho cumpleixi. Però tot això s'ha acabat, la capital alemanya m'ha atrapat, fins al punt que si faig una llista de ciutats on voldria anar a viure, crec que Berlín seria la primera... I llavors és quant arriva la pregunta fatal: i perquè? Doncs no ho tinc massa clar ja que amb els sis dies que hi he estat no puc fer una valoració molt precisa, però he trobat una ciutat molt viva, molt jove, molt inquieta, molt oberta, molt segura, i sobretot molt real... Estic una mica fart de la Barcelona mega-ultra-super moderna i mega-ultra-super cara. Perdoneu però algú ho havia de dir! A més a quina ciutat conviuen en total harmonia cotxes, tramvies, bicicletes, peatons...? Doncs a Berlín!

I he disfrutat moltíssim fent fotos, he trobat que Berlín és una ciutat molt cosmopolita però totalment enganxada al seu passat. Adjunto el link al meu Flickr on podeu veure més fotos www.flickr.com/photos/labolainfinita/

I la cançó que toca posar, com no podia ser de cap altra manera, es titula "Berlin" i es de Matthew Herbert, tota una meravella minimalista.


Berlin by Matthew Herbert on Grooveshark