Només els que vam tindre la sort d'estudiar a l'Institut de Gandesa sabem el que és gaudir d'aquestes vistes tant genials de la Terra Alta. Arrivar l'hivern, pujar al bus de la Hife a les vuit i mitja del matí, passar per la carretera vella que voreja el poblat ibèric del Coll del Moro i girar-nos cap a la dreta per poder gaudir d'un tros de la Terra Alta coberta de boira, amb l'Agulla, la Plana, la Migdia i Sant Salvador d'Horta sobresortint... Quina sensació circular per damunt de les bromes... i amb autobús! I que jo recorda aquest trajecte només el feiem la gent d'Arnes, d'Horta, de Caseres i de Batea. Mira que he viatjat i he vist coses, però aquesta imatge de contemplar un tros de la Terra Alta des de damunt dels núvols sempre l'he tingut marcada, i jo diria que cap de les coses vistes encara ha aconseguit superar la seva bellesa...
jo tambe vaig estudiar a Gandesa,i tambe recordo els
ResponderEliminarmatins d'hivern passejant per damunt dels nubols.
Pero a mi m'agradaba mes quant feia sol perque tenia
la sensaciò de estar volant.
Jo alguna vegada anant a Batea encara entro per la carretera vella. El que realment m'agradava era la excepcionalitat d'anar per damunt dels núvols... Realment era una sensació guapíssima.
ResponderEliminarEs curios que les carreteres siguen velles.
ResponderEliminarVella, antiga... no se... l'important segueix sent que et portin al lloc on vols anar... i encara que moltes vegades no ens agradi, el més ràpit possible! Allò de l'important no és arrivar sinó el camí està una mica passat de moda. Anem massa ràpit... i per això és molt bò a vegades parar i disfrutar del paisatge...
ResponderEliminar