lunes, 24 de septiembre de 2012

La Baixada dels Pilars




















Norah Jones a Barcelona: la seva ciutat preferida

























No sé si mai havia estat tant aprop d'una estrella com el passat dijous a l'Auditori de Barcelona. Era un d'aquells concert del qual no esperava massa cosa (per no dir res) i vaig sortir d'allí rendit totalment a la religió de la profetessa Norah Jones. El que havia de ser el millor regal per a la meva dona es va convertir en una autèntica nit de bona música per a mi. Vaig tindre aquella sensació, de la qual alguna vegada he partat en aquest bloc, d'estar vivint un concert realment imprescindible. Vaig sortir de l'Auditori amb la necessitat de tornar a escoltar els dos darrers discs de Norah Jones (perquè l'eix central de la nit van ser "The Fall" i "Little Broken Hearts), i d'intentar entendre com és mai havia entrat en el món musical d'aquesta guapíssima novaiorquesa... Amb vestit groc, sabates de tacó rojes i  acompanyada de quatre excel·lents músics semblava tota una veterana sense por a res, igual agafava la guitarra elèctrica, com tocava els teclats de peu, com es quedava sola al piano amb l'únic acompanyament del contrabaix. Menció a part mereixen els bisos, van ser totalment desendollats. Els tècnics van desconectar l'electricitat de l'escenari i només van deixar conectat un microfon d'estudi al mig, i els quatre músics liderats per Norah Jones van tocar "Sunrise", "Creepin in" i "Come away with me", un final de festa de traca i mocador!


Say Goodbye by Norah Jone on Grooveshark

domingo, 16 de septiembre de 2012

Diada Castellera de Santa Tecla 2012






























Gran diada castellera la d'aquest primer diumenge de Santa Tecla. Abandonats els penosos enfrontaments entre Xiquets i Jove de l'any passat, aquest diumenge hi ha hagut un guanyador clar: la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Les altres tres colles, tot i fer una bona actuació, han anat sempre a remolc de l'actuació de la Jove.

sábado, 1 de septiembre de 2012

Olor de raïm



























Quan la forta calor comença a passar i els dies s'escurçen a marxes forçades és quan més enyorança m'entra de Batea. I encara que sembli mentida, questa enyorança ve provocada per l'olor que feia el poble durant aquells dies i setmanes. Les Festes Majors ja han passat, sembla que faci mil anys... Durant el dia els carrers es buiden de gent i la calma del poble només es trenca pel soroll puntual d'algun tractor carregat de raïm que a migdia va a buidar el fruit a la cooperativa o als cellers. Però és partir de les sis de la tarda quan la Plaça Major de Batea es converteix en el centre de la vida del poble i s'omple de tractors amb remolc plens de raïm que fan cua per pesar a la bàscula de la plaça. Allí comença la processó que continua donant la volta a la plaça, baixant amb molt de compte per la costa de l'estanc i passant per la Botera fins arrivar a l'esplanada de la Cooperativa. Aquest tros és el que més ens agradava als xiquets perquè ens penjavem del remolc i no baixavem fins arrivar a la destinació (això si el pagès de torn no ens veia i a mala baba ens feia baixar). Però com que tot canvia, això no són més que records d'un temps que ara se'm fa molt llunyà...


Días de vino y rosas by La Habitación Roja on Grooveshark