sábado, 28 de abril de 2012

#streetphotography (i 10)




























Tinc amics que diuen que la millor combinació és ginebra i tònica, uns altres que és whiskie i fanta (no cal especificar taronja o llimona, la fanta sempre ha sigut de taronja...), altres consideren que és ron i coca-cola, jo fa una temporada que he descobert la quadratura del cercle: la millor combinació és iPhone i ciutat.

Aquesta és la darrera série que posaré de Madrid, i només puc acompanyar aquestes fotos amb una de les bandes per excel·lència de Madrid: Nacha Pop. I amb un dels millors directes que mai s'han realitzat a Espanya "Nacha Pop 80/88".


Nuevo plan by Nacha Pop on Grooveshark

viernes, 27 de abril de 2012

Pep Guardiola





















Ho confeso, jo he estat una d'aquelles persones que avui a la una i mitja del migdia han estat totalament enganxades davant l'ordinador mirant la roda de premsa de Pep Guardiola. Ho confeso, jo també m'he quedat sense paraules quan Sandro Rosell ha dit que l'entrenador per a la temporada que ve serà Tito Vilanova. El xoc ha sigut tant fort que la única cosa que he sigut capaç de posar al Facebook ha sigut: Ha muerto el Rey (Pep)... Viva el Rey (Tito)!!!

Tinc la sensació que poques vegades la societat catalana s'ha sentit tant òrfena de referents com quan Guardiola ha dit que no seguiria com a entrenador del Barça. Igual que ell no es cansa de repetir que no som conscients de tot el que aquest equip (amb ell al capdavant) ha aconseguit amb quatre anys i que això s'arrivarà a valorarar amb el temps, crec que ell tampoc és conscient del que Pep Guardiola ha significat per a una inmensa majoria de la societat catalana (jo m'hi incloc). Els que som culers desde que vam nàixer podem afirmar, amb total rotunditat, que hi haurà un abans i un després del Barça de Guardiola. Aquest entrenador ens ha fet enterrat, per fi, els "ai ai ai", els "jo no ho veig clar", els "si però el Madrid es molt Madrid", els "això no ho remontarem", i sobretot aquella falta de confiança endèmica amb les possibilitats d'un club que per a totes les generacions ha sigut més que un club. Fins i tot la marxa del millor entrenador de la historia del Barça ha sigut exemplar, sense fer soroll, sense filtracions, sense acusacions entre les diverses families barcelonistes. Quina diferència del Barça que vaig gaudir jo als vint anys del Barça que pot gaudir un noi que ara té vint anys...!!! Com dirien al meu poble, el Barça d'avui fa goig!

Parafrasejant la editorial de Manel Fuentes d'aquest matí a Catalunya Radio, si ens dius adéu t'estarem eternament agraits, però si ens dius que et quedes ens faràs eternament feliços. A aquesta hora del dia ja ens podem considerar eternament feliços... Moltes gràcies Pep!!!


Que tinguem sort by Lluis Llach on Grooveshark

jueves, 26 de abril de 2012

#streetphotography (i 9)



















Els carres de les grans ciutats mai et deixen de sorprendre, són com petites ciutats vives dintre de la gran metròpoli. Vaig estar aproximadament una hora assentat a la Puerta del Sol i per davant meu van desfilar multitud de persones, personatges i fauna diversa. L'excercici era mirar amb paciència i esperar el moment oportú per enquadrar i disparar la càmara. Això de la streetphotography té un component elevadíssim de voyeurisme que enganxa massa...


Calles de Madrid by Quique González on Grooveshark

miércoles, 25 de abril de 2012

#streetphotography (i 8)




























Pongamos que hablo de Madrid...

Allá donde se cruzan los caminos,
donde el mar no se puede concebir,
donde regresa siempre el fugitivo,
pongamos que hablo de Madrid.

Donde el deseo viaja en ascensores,
un agujero queda para mí,
que me dejo la vida en sus rincones,
pongamos que hablo de Madrid.

Las niñas ya no quieren ser princesas,
y a los niños les da por perseguir
el mar dentro de un vaso de ginebra,
pongamos que hablo de Madrid.

Los pájaros visitan al psiquiatra,
las estrellas se olvidan de salir,
la muerte viaja en ambulancias blancas,
pongamos que hablo de Madrid.

El sol es una estufa de butano,
la vida un metro a punto de partir,
hay una jeringuilla en el lavabo,
pongamos que hablo de Madrid.

Cuando la muerte venga a visitarme,
que me lleven al sur donde nací,
aquí no queda sitio para nadie,
pongamos que hablo de Madrid.

(Cuando la muerte venga a visitarme,
no me despiertes, déjame dormir
aquí he vivido, aquí quiero quedarme
pongamos que hablo de Madrid.)


pongamos que hblo de madrid by Joaquín Sabina on Grooveshark

lunes, 23 de abril de 2012

La sensació d'una derrota com a societat







Poques vegades m'he sentit tant malament com a pesona com durant la visita a la retrospectiva de Gervasio Sánchez a La Tabacalera de Madrid. Si algú sap explicar, posant-hi imatges i testimonis gràfics, la maldat més pura i primitiva de l'ésser humà aquest és, sense cap mena de dubte, el fotoperiodista Gervasio Sánchez. Vaig tenir el grandíssim plaer de poder escoltar-lo en una conferència fa uns mesos a Tarragona parlant del seu ofici i especialment dels seus inicis com a fotògraf de guerra i, si una cosa defineix a Gervasio, és la seva integritat com a persona, fotògraf i periodista. Mai es cansa de defensar als que ho han perdut tot, als més dèbils, a les víctimes mes innocents (els nens...) i d'atacar als poderosos, als mentiders (govern de Zapatero i altres...) i als assassins de la gent més innocent i vulnerable.

Les imatges de Sarajevo, El Salvador o Sierra Leona, per posar només uns exemples, no et deixen indiferent i no ho volen pretendre. Després d'aquest excercici tant dantesc costa sortir al carrer, aixecar la vista i tornar a creure en l'espècie humana. Durant la meva visita vaig veure gent plorar en silenci, aquest plor de ràbia que va per dins, t'oprimeix el cor i et crea ansietat.

´Menció a part mereix la posada en escena de l'exposició, començant pel lloc triat: el vell edifici de La Tabacalera a Madrid sugestiona només d'entrada i, quan ja ets dins, es mimetitza totalment amb les barbaritats que hi veus penjant de les seves parets en format fotogràfic.

domingo, 15 de abril de 2012

Mediterrani
























En pocs llocs una mar ha marcat tant el caràcter de la gent com al Mediterrani...


Mediterráneo by Joan Manuel Serrat on Grooveshark


Mediterraneo by Gino Paoli on Grooveshark


sábado, 7 de abril de 2012

viernes, 6 de abril de 2012

Contra les retallades



















El segle passat es va passar dels feliços vint als tristos trenta, aquest segle estem passant dels feliços zero als tristos deu... Vivim en un Món globalitzat on tot està controlat per uns éssers anomenats "Mercats", és com una espècie de Show de Truman  (on tots sóm Truman), a més els Mercats no estan sols sinó que tenen gent que treballa per ells, els anomenats equips de fútbol (també coneguts com l'opi del poble), és una espècia de droga (cara) que fa dormir a la gent i així no pensen en la crua realitat (retallades de llibertats, atur, polítics corruptes, privatització de la sanitat i l'educació, etc). Tot i això, algú hi ha que, de quant en quant, es desperta i surt al carrer a cridar i manifestar-se, aquest "algú" es un percetatge mínim del total de la població. Llavors aparèixen les forçes d'ordre públic (que treballen per als "Mercats") i que, a Catalunya, estan controlades pel Conseller d'Interior (també conegut com Conseller "Doncs") i llavors comencen a repartir garrotades i boles de goma contra els protestants (s'ha de llegir no en sentit religiós). En aquest punt es quant tota la maquinària propagandística dels "Mercats" es posa en funcionament i fan que nosaltres (la gent normal) ens sentim una colla de delinquents sense cap tipus d'escrúpul (ara és quant aconsello visionar i escoltar les darreres declaracions del Conseller "Doncs", de qualsevol polític del PP o de la caverna mediàtica mesetària). En aquest punt és quant penso: "Joder, pues si qualsevol persona de les que van sortir a manifestar-se a qualsevol de les manifestacions convocades per qualsevol col·lectiu no vinculat a partits polítics o sindicats és molt més intel·ligent que la gent que està governant aquest puto país..."

I la cançó la poso en català perquè així tots sabrem de que parla...



El temps está canviant by Gerard Quintana-Jordi Batiste on Grooveshark