domingo, 31 de octubre de 2010

La chispa adecuada





















L'avantatge de l'iPhone és que pots retratar als amics d'una forma ràpida i impersonal. Moltes vegades diuen més aquestes imatges captades de forma intrascendent que altres amb les quals busques trascendir. En aquesta foto fins i tot es pot aconseguir entrar per la mirada. Jo hi veig una persona amb la qual he viatjat molt, he viscut molta música en directe i he compartit moltes camisetes... Encara no sé perquè he posat una cançó de Heroes, però segur que a l'Enric li agrada.

Station to Station





















Estava caminant direcció a la platja de l'Arrabassada mentres escoltava un podcast de Radio 3 titulat "De Kerouac a Truffaut". El periodista habia d'arribar, musicalment parlant, desde el director francés fins a l'escriptor nord-americà i només posant música del segle XXI. Abans que res he de dir que ho va aconseguir, però el que em va cridar l'atenció no va ser que ho aconseguis, sinó que arribés a Kerouac posant música de Jay Farrar. Molta gent coneix a Jayhawks i a Wilco però poca gent coneix a Jay Farrar (segons el periodista de Radio 3: "Jay Farrar, el bueno de Oncle Tupelo"). Doncs bé, la cancó que va sonar fou "Station to Station", una cançó de l'any 2002 (jo personalment em quedo amb qualsevol disc de Son Volt). Quan vaig arribar a l'Abassada vaig trobar-me amb una posta de sol espectacular i amb la sensació de tornar a descobrir (en porto moltes ja) a un dels grans músics i compositors dels darrers 20 anys: Jay Farrar.

viernes, 29 de octubre de 2010

Totes les ciutats





















Tenia ganes de penjar alguna cosa però no tenia clar què. La veritat és que aquesta foto m'agrada molt i és una imatge a la qual sempre arribo després de donar voltes pel disc dur. La música que l'acompanya és la música que últimament m'acompanya a mi... Serà perquè tinc ganes de veure i viure algun concert en directe?

jueves, 28 de octubre de 2010

Que entre la luz





















L'altre dia, i després de molt temps, vaig tornar a escoltar a Tahures Zurdos i tot va ser perquè veient aquesta imatge em va vindre a la memòria la cançó "Que entre la luz".

lunes, 25 de octubre de 2010

London Calling















Londres, tot passejant per la vora del Tamesis. Perdó, Tarragona, tot passejant pel Moll de Llevant.

"Telaranyes"





















Un cop vista la foto, l'acudit surt sol... però no es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, encara que ja m'agradaria... Poso un parell d'exemples: una de les noticies d'avui al 3cat24.cat diu així  "Els botiguers de la zona de la Sagrada Família es queixen que el marxandatge del papa no té èxit, i s'acumula als aparadors i prestatges a només dues setmanes de la visita del pontífex". L'altra noticia va ser la pregunta que l'Albert Om, dintre del seu programa "El convidat", va fer al capellà del poble de l'Eduard Punset, va preguntar-li perquè la gent no anava a l'esglesia, i aquest li va respondre que perquè segurament tindrien coses millors a fer i que si ell fos jove tampoc hi aniria. Serà que a la religió li surten "telaranyes"? O serà que religió i "telaranya" és el mateix? Al final no m'he pogut aguantar d'escriure la comparació... Però potser vaig equivocat i la veritable religió és una cosa tant elitista que no entén de "telaranyes" i només està a l'abast d'unes minories? Ara estic pensant amb els set mil privilegiats que podran entrar a la Sagrada Família i tindre una experiència religiosa o un orgasme col·lectiu (o com es digui perquè jo no ho he viscut mai). O sense anar més lluny amb els pocs privilegiats que van veure i viure en directe la posada de llarg després de la restauració de la capella de la Mare de Déu del Portal de Batea (el meu poble). Amb tot això vull dir que potser natres, els simples mortals, vivim enganyats i només són els nostres diccionaris els que contenen una entrada anomenada "telaranya".

Definició de telaranya segons la wikipedia: "Una teranyina és una estructura construïda per una aranya amb la seda produïda per les fileres de les glàndules sericígenes que posseeix al final de l'abdomen. Tenen la funció de ser un parany, una trampa, per detectar i capturar les seves preses; en determinats casos també els serveix d'habitacle i de protecció davant determinats predadors".

Ara ja ho tinc tot més clar, religió i "telaranya" és el mateix: tenen la funció de ser un parany, una trampa, per detectar i capturar les seves preses. Qui ho havia de dir...

sábado, 23 de octubre de 2010

Jo veient passar la vida?















Després de que la bateria de la càmara digues prou per avui, aquest és el banc on m'he sentat a esperar. No us sembla un gran lloc per veure passar la vida?

Estrenant un matí de tardor

















Ja he dit alguna vegada que és deliciós veure sortir el sol desde el lloc on es fusionen cel i mar. Això és justament el que m'havia proposat fer avui dissabte. A les set i mitja del matí ja estava al moll de Llevant amb el trípode, la càmara, els objectius i unes ganes impresionants de poder captar aquell instant màgic quant el sol treu el cap i saluda amb la mà a un nou dia. Doncs bé, després de tota aquesta explicació poètica, he de tocar de peus a terra i dir que just abans d'aquest "meravellós" moment la bateria de la càmara s'ha acabat i no he pogut fer ni una misserable foto del moment precís. Per tant poso les úniques imatges que he captat. Això sí, carregat de ràbia com estava he aconseguit no defallir, m'he sentat en un banc i quan el sol ha sortit ens hem saludat com si fòssim vells amics...

lunes, 11 de octubre de 2010

Salta !!!


 


Donant una volta per Acre vaig trobar-me un grup de nois damunt la muralla que s'estaven mirant el mar. Vaig observar com es treien la camiseta, els pantalons, les sabatilles i es quedaven amb banyador. Anaven amunt i avall per la muralla rient i parlant entre ells. Vaig preguntar que feien i em van dir que es tirarien al mar, per això estaven buscant el lloc menys perillós i on no hi haguessin roques. Després d'uns minuts de busqueda només un es va tirar, els altres van considerar que ere massa perillós perquè l'aigua no deixava veure bé on hi havia roques i on no. Realment és un "esport" difícil de practicar i quant vaig veure de prop el noi que es va atrevir a tirar-se em va impresionar que quasi no tingués dents, no se si serà degut a aquests salts al buit...

viernes, 8 de octubre de 2010

Donar la volta al Món...















Qui no estigui d'acord amb la forma de veure la vida sempre li pot donar la volta. El problema és que la realitat és molt tossuda i sempre acaba imposant la seva llei...

Conflicte de religions?





















Un dels molts contrastos que ofereix Jesuralem, campanars cristians i minarets musulmans convivint amb harmonia...

lunes, 4 de octubre de 2010

L'Àliga





















L'Àliga és un dels elements més representatius de les festes de Santa Tecla. Un altre dia parlaré de la baixada de l'Àliga...