martes, 13 de mayo de 2014

Religió, faràndula i rock'n'roll

Els amics de Tarragona Cultura m’han proposat que des d’aquest bloc faci tres recomanacions culturals. La gent que em coneix sap que una de les meues grans passions és la música, per tant crec que és fàcil identificar per on aniran “els tiros”…

1. "Món Brel", o com sentir-te actor de teatre per una nit. (Fotografia feta al menjador de casa)

















      A Tarragona tenim la grandíssima sort de poder gaudir de la Sala Trono, un teatre molt petitet (només referint-me a la mida), amb una programació deliciosa i de molta qualitat. El divendres 23 de maig i el dissabte 24 s’hi podrà veure Món Brel, un espectacle de cabaret que tal i com es pot llegir al full promocional: “Més enllà del mític Ne Me Quitte Pas no hi ha Jaques Brel sinó tot un món de cançons”. Els protagonistes són, en principi, Jordi Vidal i el guitarrista Toni Xuclà, i aquí és on radica la màgia de la meva recomanació: ja que no puc recomanar l’espectacle, perquè senzillament no l’he vist, sí que puc recomanar assistir-hi perquè, si ets una mica “farandulero”, amb un pessic de sort en podràs ser, com a mínim, actor secundari. Una de les característiques de la Sala Trono és la proximitat i empatia que els actors estableixen amb el públic, i tractant-se d’un espectacle de cabaret tens molts números per sentir-te actor de teatre per una nit (de fet, tinc una amiga que ja no li queden amics que vulguin acompanyar-la a viure les apassionants nits de teatre a la Trono) i en això sí que puc parlar  en coneixement de causa perquè ho he viscut en primera persona. Aquesta és doncs la meva primera recomanació.
     

      2. "Col·lectiu Eternity", o com participar d'una missa galàctica. (Fotografia feta a Youtube)

















      La segona recomanació també versa sobre un espectacle que encara no he vist. Es tracta de Col·lectiu Eternity”, la proposta que el divendres 6 de juny portaran al Teatre de Tarragona els inclassificables Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. Tres generacions de músics units pel seu univers galàctic i la seva fina ironia. La veritat és que em preocupa poc no haver vist l’espectacle per recomanar-lo, aquesta vegada sí, d’una manera fervorosa i fins i tot religiosa. Ells són tres dels Sants més destacats dins del meu particular santoral. Generacionalment, cada un d’ells és la reencarnació de l’altre, mai millorada, tot sigui dit, perquè el veterà Sisa és inigualable. Crec que musicalment representen molt bé aquesta forma de ser tant excèntricament catalana propulsada per genis com Dalí, Francesc Pujols o Josep Pla. Per tant, la meva segona recomanació no és només anar a gaudir d’un bon concert, sinó també realitzar una peregrinació (es pot fer descalç o amb cigrons a les sabates) al Teatre de Tarragona on els tres profetes celebraran una missa galàctica.


     3. "El Drogas", o com viure una descàrrega de realitat (Fotografia feta als carrers de Tarragona)






















     I la tercera recomanació (com a curiositat tampoc l’he vist encara en directe) proposo una mica d’autèntic rock’n’roll. El dissabte 24 de maig, El Drogas presentarà Demasiado tonto en la corteza, un triple disc (post Barricada, i no penso dir res més) a la Sala Zero. Es tracta d’un treball dividit en tres parts ben diferenciades: Alzheimer, dedicat a la malaltia de la seva mare; Matxinada, dedicat amb molt d’afecte als polítics; i Glam, amb inspiració del gran Marc Bolan.  Crec que no hi ha massa a dir d’un músic que porta el rock’n’roll a les venes i amb més de trenta anys de carrera a les seves espatlles. La intensitat sonora està assegurada!

jueves, 1 de mayo de 2014

De coples amb María Rodés






























La setmana passada vam poder gaudir a la Cooperativa Obrera Teatre El Magatzem de "Maria canta copla", la nova proposta de María Rodés, un honest homenatge a la copla fet desde l'admiració. Vam poder escoltar grans clàssics de la copla com "Tres puñales",  "El dia que nací yo", "Ay, pena, penita, pena" i altres, però l'excercici de tancar els ulls i intentar imaginar damunt de l'escenari a Concha Piquer, Lola Flores o Marifé de Triana era bastant agosarat... Tot i així es tracta d'una molt bona proposta que ens acosta una música que massa vegades en queda lluny. Com va deixar constància una dona de certa edad asseguda a primera fila: "a tú estilo, está muy bonito".