martes, 28 de septiembre de 2010

Entre la Platja de la Marquesa i el Far del Fangar





















Aquesta foto és d'un lloc que està entre el mar i la muntanya, i molt aprop d'uns camps d'arròs. No és cap desert, però ho sembla. Es un lloc meravellós on es produeixen miratges, i on tens la sensació de trepitjar alguna cosa verge...

lunes, 27 de septiembre de 2010

viernes, 24 de septiembre de 2010

La Baixada dels Pilars



































Avui és el dia de la Mercè i a Tarragona hem pogut veure i viure un dels actes més espectaculars de les festes de Santa Tecla: la Baixada dels Pilars. Les quatre colles castelleres de la ciutat han fet dos rondes de castells a la plaça de les Cols i després han fet la tradicional Baixada dels Pilars. Aquest acte consisteix en fer un pilar de quatre, pujar-lo per les escales de la catedral, donar mitja volta, baixar-lo novament per les escales fins la Plaça de les Cols i arribar a la Plaça de Font tot passant pel carrer Major. Realment és un acte que impresiona i els pilars arriba un moment que ho passen força malament. Quan han arribat davant de l'Ajuntament les autoritats allarguen una faixa i l'anxaneta puja fins al balcó del consistori.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Un altre lloc per veure passar la vida















Un dels miradors més bonics que he vist i un lloc excel·lent per veure passar la vida... Algú hi ha estat?

Anem de Festa Major - Santa Tecla 2010

I sobretot anem de Festa Major amb Amparito Roca. Ah, i m'agradaria que algun dia algú m'expliques quina és la relació entre Tarragona i el famós pasdoble...

sábado, 18 de septiembre de 2010

La verema










































































Durant el setembre Batea fa una olor especial, és el mes de la verema. És el mes on el poble s'omple de tractors amb remolc, el mes que més costa veure als amics, el mes que comença a arribar el fred i el mes on mai hi falten les plujes. També he de dir que el setembre d'ara no té res a veure amb el setembre de quan jo era petit. Recordo la plaça i el meu carrer tot ple de tractors amb els remolcs a rebossar de verema i esperant poder pesar a la bàscula del poble. Ara això ja no passa, les bàscules estan a les afores del poble. També recordo l'enveja que tenia perquè els meus amics (llavors la majoria pagesos) anaven a veremar i jo no. Però tot sigui dit, de totes aquelles imatges d'infantesa poca cosa queda. Avui dia es verema amb màquina, res de fer-ho a mà. Avui dia estas condicionat per la varietat que et demana el celler, res de portar el que a tú t'interessa. Avui dia els remolcs són d'alumini, res de ferro amb les sobre-baranes doblades de fusta. Però el que continua sent igual és l'olor especial de setembre que fa Batea, aquesta olor que et transporta directament als records d'infantesa...

lunes, 13 de septiembre de 2010

El Serrallo mentres va caient la tarde

Ahir a la tarde vaig fer una sortida pel Serrallo per mirar de captar una mica l'ambient que s'hi respira i despres poder fer proves amb uns filtres de color que he instal·lat. El resultat és el que es pot veure. Què us sembla? A mi no m'acaba de convèncer, hauré de seguir probant...

domingo, 12 de septiembre de 2010

Cel negre sobre la Terra Alta

La setmana passada venia de treballar de Batea i passant pel Coll del Moro vaig trobar-me el cel que esteu veient a les fotos. No portava la càmara i vaig tenir que fer les fotos amb l'i-phone i sense baixar del cotxe. Sembla com si el cel sàpiga que a la Terra Alta ha començat la campanya de la verema i volgués deixar atràs l'estiu i la calor. La veritat es que aquests nuvols van ser una falsa alarma, ni va ploure tant com semblava que ho hagués de fer ni ha arribat encara la tardor...


jueves, 9 de septiembre de 2010

Gervasio Sanchez a Tarragona





















Ahir per la tarda vam tenir l'oportunitat de gaudir amb la visita de Gervasio Sanchez, foto-periodista i darrer Premio Nacional de Fotografia. Va vindre a Tarragona a inaugurar la seva exposició "Cambodja, terra d'esperança" que podrem veure al CaixaForum fins el dia 21 de novembre. Abans d'això vam poder escoltar-lo en una conferència on no van faltar les referències a la ciutat de Tarragona. Va explicar que la seva primera relació amb Cambodja va començar el maig de 1987 mentre estava assegut al Moto Club llegint un diari. Aquell dia el diari va publicar la carta d'un missioner espanyol que estava treballant a Tailandia en camps de refugiats cambodjans i feia una crida als periodistes espanyols perquè hi anessin i expliquessin el que allí passava. Un dels periodistes que hi van anar va ser Gervasio Sanchez i a partir d'aquell moment la seva relació amb el país del sud-est asiàtic ha estat constant.

No fa falta dir el compromis que durant els anys ha adquirit Gervasio amb els més dèbils i amb les víctimes innocents de les guerres. Un dels treballs fotogràfics més impresionants que ha realitzat porta per nom "Vidas minadas", i es un recull de fotografies fetes a gent que ha estat víctima de les mines anti-persona. La foto que he posat es una de les que s'inclouen en "Vidas minadas" i per la qual li van concedir l'any passat el Premio Nacional de Fotografia 2009.

Des d'aquí també m'agradaria posar de manifest la valentia d'una persona que no s'acolloneix davant del poder i que es capaç de fer sortir els colors als politics més poderosos d'Espanya. L'exemple el tenim amb el discurs que va fer quant El Pais li va concedir el premi Ortega i Gasset.

Des d'aquí us invito a visitar una de les grans exposicions que avui dia es poden veure i viure a Tarragona.

Adjunto dos links: un a la wikipedia on es pot llegir el discurs íntegre del premi Ortega i Gasset i l'altra al blog personal de Gervasio Sanchez on explica el com i el perquè d'aquest discurs.

Gervasio Sanchez - Wikipedia

Gervasio Sanchez - Blog

viernes, 3 de septiembre de 2010

Converses de Pau






























































La noticia de portada dels mitjans de comunicació d'aquests dies és la tornada a les negociacions entre jueus i palestins. Que complicat es tot quant l'eix central de qualsevol conflicte és la religió (en aquest cas la RELIGIÓ amb majúscules). Ahir estava mirant les noticies i la veritat es que no em vaig creure res de tot l'escenificat davant l'omnipresent Obama. Quina credibilitat pot tenir el president d'un estat policial com Israel que politicament es deu a tots els seus socis, desde gent centrada fins a radicals de l'extrema dreta. I per altra banda tenim a Mahmud Abbas, un president al qual no resptecten ni els seus propis ciutadans (encara que això també passa a Espanya...) Les fotos que he posat són del Mur de la Vergonya al seu pas per Betlem. Estar i viure allí impresiona...

miércoles, 1 de septiembre de 2010

El final de l'estiu

Aquestes fotos em donen la sensació de final d'estiu, o igual és que el final de l'estiu m'ha portat a fer aquestes fotos... La veritat és que no n'estic massa satisfet perquè han sortit molt fosques i la posta de sol va ser realment preciosa. Aquestes coses són les que té la Platja Llarga... que mai te la pots acabar.