domingo, 30 de enero de 2011

Cap de setmana intens











Després d'un cap de setmana intens només queden els records. El divendres gran concert acústic de La Habitación Roja a la sala el Cau; el dissabte sopar, tertúlia i cubates amb dos bons amics; i el diumenge caminada pel Bosc de la Marquesa, un lloc realment preciós.

viernes, 28 de enero de 2011

Cau el sol





















Sempre és un bon espectacle veure com cau el sol desde el Serrallo... tot i el fred que començava a fer.

miércoles, 26 de enero de 2011

Petits móns carregats de vida















Sempre m'ha agradat imaginar-me la vida de la gent anònima, ara entenc perquè m'agrada tant fotografiar edificis carregats de vides diferents.


domingo, 23 de enero de 2011

Cielo es un lugar...















El cel de la Terra Alta és genial, ara fins i tot ens han posat "molinets" per a que les fotos siguen més distretes. La imatge que he posat és el que es pot veure desde el poble vell de Corbera d'Ebre mirant cap al Coll del Moro. Encara no puc deslligar la meua infantesa de la llum de les espelmes. Segur que ara, amb tant de "molinet", mai més ens faltarà la llum. La veritat és que aquesta foto només és l'excusa per posar una cançó de Esclarecidos, una cançó que tampoc es pot deslligar de la meua joventut i del meu pas per Ràdio Batea: "Cielo (Heaven)".

sábado, 15 de enero de 2011

Summer Place














Recordo que quan era petit moltes vegades quedavem amb els amics a la roca, que curiosament ere una roca que hi havia a les afores del poble.

viernes, 14 de enero de 2011

Tot marxant del lloc del crim











Les associacions que faig a vegades són una mica estranyes... o igual és que no són associacions, sinó simplement coses que em venen al cap. El fet és que en veure aquesta foto m'han vingut a la memòria els Manic Street Preachers. Poso "A design for Life", una cançó que sempre m'ha agradat molt.

lunes, 10 de enero de 2011

viernes, 7 de enero de 2011

La catedral apocalíptica















Aquesta foto de la catedral de Tarragona s'ha tornat una mica apocalíptica... La millor forma d'acompanyar-la és amb la música de Burial, un personatge al qual mai ningú ha vist i la gent dubta de que existeixi de veritat. La cançó es diu "Archangel".

Quantes vegades morim?













Quantes vegades pot morir una persona? A vegades penso que durant la vida morim diverses vegades. I a vegades penso que aquestes morts són poques. Però també crec que en el moment que comencem a viure de veritat deixem de morir de veritat.

jueves, 6 de enero de 2011

John Grant - Where dreams go die















Acabo de descobrir un cantautor nord-americà anomenat John Grant i tenia ganes de posar una cançó seua, per tant la foto d'avui no té la més mínima importància.

domingo, 2 de enero de 2011

Nou any i nova dècada



















Sembla que ens agrada molt recordar el passat. Aquests dies compres diaris, revistes, obres la tele, fas zapping, escoltes la ràdio, i només trobes resums del que ha estat l'any que acabem de viure i per afegit la dècada que fa dos dies va acabar. Potser es cosa de la edat però també trobo que amb els meus amics parlem molt, potser massa, del que hem viscut junts, de les aventures de fa mil anys, de les històries que estan guardades al prestatges més alts i allunyats de la memòria. Perquè sempre tornem als anys de l'adolescència? La meva teoria és que la nostra infancia-adolescència va transcórrer durant els meravellosos anys vuitanta i llavors tot estava per fer i tot era possible.