lunes, 30 de agosto de 2010

Tardes de pesca



































Poc a poc, quant el sol va baixant, la imatge de les platges els diumenges a la tarda va cambiant: desapareixen els banyinstes i apareixen els pescadors de canya. Penso que un dels millors moments per passejar per la Platja Llarga és aquest.

miércoles, 25 de agosto de 2010

Butonis de Batea












































Ahir van acabar les Festes Majors 2010 de Batea, i avui és el dia dels Quintos. Un dels actes amb més solera i que congrega més gent és el Correfocs. He posat algunes fotos de l'actuació dels Butonis de Batea.

miércoles, 18 de agosto de 2010

La perspectiva





















A vegades la forma d'entendre la vida queda limitada a una simple qüestió de perspectiva. En alguna entrevista Jaume Sisa ha explicat com el seu gran amic Gato Pérez li deia que la vida s'hauria d'observar des d'una atalaia. Segurament aquesta nova perspectiva ens faria veure coses que tenim a l'abast de la mà i que ara ni imaginem...

lunes, 16 de agosto de 2010

Love of Lesbian















"Recuerda que si caímos en picado es porqué a veces fuimos nubes con la mente". Amb lletres com aquesta no hi ha res a fer... que més es pot dir des d'un blog? L'imaginari de Santi Balmes sembla no tenir fi, qualsevol de les seves cançons t'atrapa, et fa participar de la historia i si no estas preparat pot arribar a destrossar-te. La veritat és que no m'estranya que el concert que van fer el dissabte passat a la festa de l'AMT fos tot un èxit (tot i el desastre de sonorització). "Sáquenos de aquí, Houston tengan compasión. Ni me inspiran las estrellas ni vi a Dios. Espero vuestra decisión".



Puertas Abiertas





















A vegades una imatge et transporta a un lloc llunyà, o et recorda allò que un dia vas ser, o simplement no et diu res. A mi moltes vegades les fotos em fan venir a la memòria cançons, encara que a vegades la imatge i la cançó no tingui res a veure... Quant va apareixer aquesta foto a la pantalla de la meva Nikon vaig començar a cantar una cançó de Nacha Pop que es diu "Puertas Abiertas". Un altre dia parlaré de Antonio Vega i d'un dels seus darrers concerts, que curiosament va ser a la Sala Zero de Tarragona. La cançó diu així:

Vas a cumplir

Un año más
Es un día especial
Tus amigos
Y enemigos
Van a hacerte recordar
Y respirar
Antes de hablar
Sin saber lo que decir
De un instante
A un momento
Luego todo un porvenir
Piénsate bien que vas a hacer
Una buena juerga o desaparecer
Es tu día de suerte

Puertas abiertas a un año más
Una ventana en el tiempo
Una ocasión, otra ilusión te esperan sólo a ti
Puertas abiertas a un año más
puertas abiertas a algún lugar
para ti

Sonríete, si
el espejo has de romper
trozo a trozo
tu sonrisa
tienes ahora que esparcir
vas a encontrar
algo que amar
no lo hagas esperar
regálale tu ser
de ser feliz con él
sin llegar a usar la red
piénsate bien
que vas a hacer
una buena juerga
y desaparecer
es tu día de suerte

Puertas abiertas a un año más
una ventana en el tiempo
una ocasión, otra ilusión te esperan solo a ti
puertas abiertas a un año más
puertas abiertas a algún lugar
para ti.

Des del Pretori

L'altre dia vam sortir a fer de guiris per Tarragona, una cosa que mai haviem fet i que és altament recomanable. Entre altres monuments vam visitar el Pretori romà i he de dir que pujar a la terrassa quant el sol comença a baixar és realment espectacular. A més, com que son les festes de Sant Magí, va coincidir que la colla dels Xiquets de Tarragona estaven assajant a la Plaça del Rei i vam poder veure i viure castells desde les altures.

domingo, 15 de agosto de 2010

Assaig al carrer





















Durant les festes de Sant Magí la Colla dels Xiquets de Tarragona realitza uns quants assajos al carrer, concretament a la Plaça del Rei. La foto està feta un dissabte a la tarda des d'una de les terrasses del Pretori.

viernes, 13 de agosto de 2010

Amanece que no es poco

He estat pensat bastant i la única relació que he trobat entre la peli de José Luis Cuerda i la foto que he posat és que la peli transcorre a un poble la mar de frikie i la foto està feta a una ciutat amb mar... Ufff, aquesta associació que ha fet el meu cervell podria haver sortit del més profund del guió de "Amanece que no es poco". Els que encara no heu vist la peli us la recomano totalment, i els que l'heu vista segurament sabeu del que parlo. Hasta aquí puedo leer...

domingo, 8 de agosto de 2010

El carrer de les pilones de colors



És un carrer ben curiós el carrer de les pilones de colors... L'altra nit hi havia molta festa i color amb un grup de gent que tocaven rumba catalana, un estil de música que segurament dintre de poc estarà prohibit pels inútils de polítics que ens governen... o hauria de dir que ens desgovernen... Bé, més val deixar-ho córrer i que guanyi el pitjor, el cas és que aquest matí m'hi he deixat caure pel carrer de les pilones de colors i he fet algunes proves amb la profunditat de camp i la velocitat. Crec que els resultats no estan mal...

viernes, 6 de agosto de 2010

Sant Joan d'Acre


La segona part del nostre viatge a Israel va transcorrer pel nord del país, concretament a Acre. Es tracta de la ciutat templera per excel·lència, qualsevol persona amb inquietuds relacionades amb les croades i els templers no pot deixar de passar uns dies vivint a Sant Joan d'Acre. Es tracta d'una ciutat molt mediterrànea, molt palestina o musulmana (no em va quedar massa clar) i molt poc jueva. Si hi arrives desde Jesuralem t'impacta molt perquè no veus ni policia, ni militars, ni jueus ultraortodoxos per cap racó de la ciutat. Ens vam sentir molt benvinguts en aquesta ciutat i una de les coses que sempre recordarem serà la boda musulmana que vam presenciar. Bé, vam arribar quant anaven per la disco-mòbil i la xaranga... però si no fos pel tipus de música que sonaba haguessim pogut pensar que estavem davant d'una boda catòlica, apostòlica i romana. Jo vaig marxar de la ciutat amb ganes de tornar-hi. Les imatges que he posat son carrers de la ciutat vella de Acre. Un altre dia parlaré del mar, de la muralla, de la Ciutat dels Templers, del port...

miércoles, 4 de agosto de 2010

Castillejos















El meu pare va fer la mili a Tarragona i jo desde petit que havia sentit anomenar mil vegades els campaments de Castillejos. Doncs bé, curiositats de la vida, l'altre dia (o l'altre mes) vam fer un safari fotogràfic amb la Gemma i Jordi per intentar caçar orquidies a la zona de Castillejos. La sensació de posar imatges a uns records i batalletes explicades pel meu pare va ser molt gratificant, i he de dir que la meva imaginació de xiquet criat amb els dibuixos animats de Tom Sawyer va funcionar a les mil meravelles, ja que la imatge que em vaig crear del lloc gràcies a les explicacions del meu pare era molt igual al que jo vaig veure allí . Dit això, la foto que posat per aquesta entrada no és Castillejos... ohhhhh, quina desil·lució... però he de dir que es troba en lo mateix estat de ruines... Aquest edifici està entre Prades i la Mussara, un lloc realment preciós.

El sol a la cara...

SERRALLO
Dissabte 31 de juliol
19:50 hores

Foto feta quant el sol començava a baixar i después d'una apassionant caminada pel Serrallo. He que està guapa la meua Fashion Victim?