viernes, 30 de julio de 2010

Viatge d'anada i tornada


M'estic adonant que el delta de l'Ebre serà un tema recorrent en aquest blog. A ver si passa l'estiu i m'hi torno a perdre unes hores... o uns dies...

lunes, 26 de julio de 2010

Pasa la vida

He estat repassant arxius i al veure aquesta foto m'ha vingut al cap "Pasa la vida", la cançó de Pata Negra. Que gran és Raimundo Amador i que grans van ser Pata Negra!!! Tot això m'ha portat a recordar "Bajarse al Moro", la peli dels anys vuitanta de Fernando Colomo, on surten Pata Negra tocant aquesta cançó a un terrat de Madrid. La lletra diu així:

"Y pasa la vida, pasa la vida
Pasa la vida y no has notado que has vivido,
cuando pasa la vida y no has notado que has vivido,
cuando pasa la vida, pasa la vida.
Tus ilusiones y tus vellos sueños, todo se olvida
tus ilusiones y tus vellos sueños, todo se olvida.
Pasa la vida, igual que pasa la corriente
cuando el rio busca el mar
y yo camino indiferente donde me quieran llevar.
Y pasa la gloria, pasa la gloria.
Pasa la gloria, nos ciega la soberbia,
pero un dia pasa la gloria, nos ciega la soberbia,
pero un dia pasa la gloria.
Y pasa la gloria y ves que de tu obra
ya no queda ni la memoria
y ves que te tu obra ya no queda ni la memoria.
Y pasa la vida igual que pasa la corriente,
cuando el rio busca el mar
y yo camino indiferente, donde me quieran llevar"

jueves, 22 de julio de 2010

Tarragona en espiral
















Aquesta imatge em dona la sensació de mobilitat. És com una espiral que depenent d'on estas es tanca o s'obre... o igual estic equivocat i no és així...

miércoles, 21 de julio de 2010

Love Story...?

A aquesta foto fa dies que li estic donant voltes i més voltes i no me la puc treure del cap. La miro, la remiro i l'únic que hi veig es que em va tremolar el pols, o sigue, va sortir una mica moguda (coses de les fotos robades...jejejeje). Per tant, i com que m'agrada molt, li havia de donar una solució. La vaig passar a diferents blancs i negres, la foto no em va convèncer, vaig mirar d'aplicar-li algún filtre artístic, la solució un desastre. Al final he decidit convertir-la a estètica polaroid i el resultat no m'ha desagradat del tot, que opineu vatres?

martes, 20 de julio de 2010

La Polaroid del segle XXI

Quan jo era petit (o sigue, més petit que ara), els meus pares tenien una càmara de fotos Polaroid, no sé si tots sabreu del que estic parlant. La Polaroid era un tipo de càmara de recompensa inmediata, feies la foto i automaticament sortia imprimida amb paper fotogràfic. Jo tinc molts bons records d'aquella càmara i algunes fotos que crec que mai oblidaré... especialment una que ens va fer el meu pare a La Fatarella a tot l'equip de fútbol benjamí. Quins temps, en aquella época sempre guanyavem!!! Tota aquesta introducció per dir que acabo de descobrir una aplicació per a iPhone que simule a les mil meravelles les fotos polaroid, i com a mostra només cal mirar la imatge d'aquesta entrada. Crec que li treuré bastant suc perquè sempre he estat un enamorat de la textura d'aquest tipus de fotos. Ara només em queda ensabonar a la meva mare per veure si es capaç de remenar tota la casa i trobar la vella càmara Polaroid...

lunes, 19 de julio de 2010

Temps de platja i temps de navegar

Estes fotos tenen uns quants mesos però penso que ara és un bon moment per posar-les. Quan les vaig fer feia fred i la platja estava deserta, res a veure a com està estos dies...

viernes, 16 de julio de 2010

Temps de Festivals

Un dels millors records estiuencs que tinc és la meva primera assistència al FIB (Festival Internacional de Benicassim). No recordo l'any però segur que en fa molts...Van ser tres dies de bons concerts, tres dies de dormir molt poc, tres dies de passar molta calor, i sobretot tres dies de bons records. Les altres vegades que hi he tornat no ho he viscut tant intenssament perquè només hi he anat dies puntuals per veure concerts puntuals. Però sempre em quedaran els records d'aquell primer any (l'estranya desaparició de la tenda, dormir a les letrines, la cara cremada pel sol, l'autobus de la Hife, la cervesa que segons diu lo Case és sense alcohol, el punkie que ens va encanonar amb una pistola... te'n recordes Frakanes?)

13 Rue del Percebe


Veient aquesta imatge, qui no recorda el còmic de Ibáñez? O la peli de Javier Fesser? L'únic que hem va fer tornar a la realitat va ser no veure els personatges per enlloc...

jueves, 8 de julio de 2010

Concurs de focs









































El dimarts passat va començar el concurs de focs de Tarragona. Aquestes són algunes de les imatges que vaig poder captar desde la terrassa de casa. Ja ho sé, progreso adequadament, però necessito millorar...

sábado, 3 de julio de 2010

Jerusalem i els palestins...


La ciutat vella de Jerusalem està dividida en quatre barris: el jueu, el cristià, l'armeni i el musulmà. Aquestà divisió només és exacta i matemàtica quant parlem del barri jueu, o sigui, hi ha de tot a tots els barris menys al barri jueu que quasi només hi ha jueus i turistes cristians. Podem considerar Jerusalem com una ciutat d'Israel però també la podem considerar com una ciutat de Palestina. Recordo que passejant pel zoco de la ciutat vella amb aspecte de turístes totals un palestí ens va cridar: "Welcome to Palestina", o sigui, ells creuen que estant vivint a Palestina. Això em porta a preguntar-me pel tema demogràfic. Durant les dos intifades van marxar molts palestins de Jerusalem i mai han tornat, i amb aberracions tant grans com el Mur de la vergonya que ha construit l'estat d'Israel mai tornaran. Durant aquest viatge he pogut comprobar que els jueus tenen molts fills, per tant entenc que la seva politica és de fer fora els palestins i que els jueus tinguin el màxim nombre de descendents possible. A vegades la pressió demogràfica pot ser molt més forta del que pensem.

Jerusalem i els jueus...

A dia d'avui Jerusalem està controlada per l'estat d'Israel, això vol dir que es tracta d'una ciutat sota control militar. Quant hi arrives et sorpren una mica veure tanta policia i tant militar patrullant per la ciutat, però al cap de pocs dies ja t'hi has acostumat i fins i tot ho trobes "normal". I la veritat és que vist desde fora es pot arribar a entendre aquesta "normalitat" militar en una ciutat considerada Santa per les tres grans religions monoteistes i que avui dia està en poder de només una. Estic parlant d'una ciutat que ha estat conquerida a sang i a foc diverses vegades al llarg de la seva historia, i sempre en nom de Déu. Casualitats de la vida ara es troba en poder dels jueus, però fins quant? He tornat amb la sensació que Jerusalem no està escribint el darrer capítol de la seva llarga historia, tot i que Israel la estigui judeitzant a marxes forçades, sinó que encara ha de viure i sofrir moltes batalles. 

viernes, 2 de julio de 2010

Jerusalem desde l'aire










































No crec que hi hagi cap ciutat al món amb tanta simbologia religiosa per metre quadrat com Jerusalem. Pujar a la terrassa de qualsevol edifici elevat et dóna l'oportunitat de poder observar la ciutat vella amb tota la seva grandesa i amb totes les seves virtuts i defectes. Els edificis cristians amb les seves cúpules coronades per una creu, les mezquites i minarets musulmans coronats amb una mitja lluna i les sinagogues jueves coronades amb vés a saber què... Punt i a part mereix el comentari de les antenes de televisió, les parabòliques per veure la tele per satèl·lit i les plaques per a calentar l'aigua. Un dels grans espectacles és veure com surt i es posa el sol desde les altures, i com incideix aquesta llum a les pedres mil·lenàries d'una ciutat cent vegades destrossada.

jueves, 1 de julio de 2010

Jesuralem






















Després d'unes setmanes de inactivitat al blog ja torno a estar al peu del canó. Durant aquest darrers quinze dies he fet una immersió dintre del món religiós, però tranquils no m'he convertit a res encara... Juntament amb la Lourdes hem estat viatjant per Israel i Palestina (a dia d'avui encara no tenim clar caps dels dos què és Israel i què es Palestina), i la experiència ha sigut totalment gratificant, enriquidora i poc clarificadora. O sigui, que vam marxar amb moltes preguntes i em tornat amb quasi les mateixes preguntes i més. Per tant, pel que fa a preguntes i respostes el balanç és decebedor... La foto que he posat és una estampa típica de Jesuralem: es tracta de la Via Dolorosa, un carrer situat dintre del barri musulmà i que porta directament de la Porta de Damasc al Mur de les Lamentacions. A la foto podem veure tres ultraortodoxos jueus caminant entre musulmans i de fons un edifici que és la casa que Ariel Sharon té a Jerusalem. Més contrastos impossible!!!