domingo, 26 de febrero de 2012

#streetphotography (i 6)























És un plaer perdre't per Tarragona amb un iPhone 4S...

Torno a posar l'enllaç de la cançó "Chinatown" dels canadencs Destroyer, crec que ara sí que funciona.


Chinatown by Destroyer on Grooveshark

sábado, 25 de febrero de 2012

Nit de Soul a La Vaqueria
























Aquesta setmana he arrivat a la conclusió que a Tarragona la música no es considera cultura. Suposo que aquesta afirmació mereix una explicació ni que sigue petita i molt personal. Aquest any 2012 Tarragona és la capital cultural catalana, i això vol dir (ho poso entre cometes) "que Tarragona programarà i es bolcarà en un munt d'actes culturals...", però pel que està semblant aquest començament d'any la cultura continuarà sent una activitat marginal a la antiga metròpoli romana. Han eliminat el REC (festival de cine), el concurs de focs (feia vint-i-dos anys que se celebrava), el Festival de Dixiland, el teatre Metropol obrirà temporada més tard per així abaratir costos, el teatre nou de la Rambla mai s'inaugurarà (ni falta que fa, la veritat), la Sala Trono no té assegurada la seva supervivència... L'únic que gaudeix de bastant bona salut és la música, i molt gràcies a la iniciativa privada i a les diverses sales que programen música en directe (Sala Zero, La Vaqueria, el Cau, etc). A mi que m'agrada molt la música considero que el canvi en els darrers deu anys ha sigut increïble, a dia d'avui tots els caps de setmana hi ha música en directe a Tarragona.

Però bé, anem al que ens interessa. La entrada d'avui la vull dedicar a Al Supersonic & The Teenagers, una banda de Granada que va fer vibrar a la poquíssima gent que ahir erem a La Vaqueria. Els pocs que vam acudir a la crida vam poder veure en directe a una de les millors bandes de Soul que avui en dia hi ha al llarg i ample de la geografia espanyola. Va ser tota una descarrega d'energia, de bones vibracions i de boníssim Soul al més pur estil Al Green.

Com a mostra deixo la cançó "To Be Young" del disc anomenat Not Too Young, el que van presentar ahir a La Vaqueria.


To Be Young by Al Supersonic & The Teenagers on Grooveshark

domingo, 12 de febrero de 2012

Sempre ens quedarà la Platja Llarga


























Poques vegades he estat tant satisfet d'una sèrie de fotos com en aquesta ocasió. Al final acabaré creient que la platja és curativa. Per molt fotuts que estiguem sempre ens quedarà la Platja Llarga...

Aquestes fotos només les puc imaginar amb les cançons de "Kaputt", el darrer disc de Destroyer, deliciós i delicat electropop vuitanté...


Chinatown by Destroyer on Grooveshark

sábado, 11 de febrero de 2012

Paul Fuster a Tarragona
























Moltes vegades penso que els que vivim a Tarragona som una mica privilegiats musicalment parlant... No hi ha setmana que no puguis gaudir d'algun bon concert en directe. El dijous passat va ser Paul Fuster qui va presentar, en directe a La Vaqueria, el seu darrer treball: "El repte". Paul Fuster és un personatge totalment atípic a Catalunya, fill de catalans (no cal repetir qui és el seu pare) però americà d'esperit i de formació musical. Tinc un amic que va definir la posada en escena del dijous com "pareixen la confederació de llenyataires de Utah..." En aquests directes de presentació del disc Paul Fuster s'acompanya de Pep Mula a la bateria i de Xarim Aresté al banjo, una formació molt americana. L'únic que diferencia Paul Fuster de qualsevol cantant del sud de Nova Jersey és l'dioma, per aquest darrer disc ha volgut utilitzar el català. I també alguna cançó que incita a ballar una sardana... però molt sigilosament...

Menció a part mereix Xarim Aresté, un dels músics més de moda avui dia a Catalunya. Si no sapiguessem que ha nascut a la riba de l'Ebre (és de Flix) el dijous hagués pogut passar tranquil·lament per un músic americà nascut a la riba del Mississipi i influenciat totalment per la música popular yankie.

Tinc la sensació que musicalment alguna cosa s'està movent a Catalunya...


ja no sap greu by Paul Fuster on Grooveshark

domingo, 5 de febrero de 2012

Joan Colomo a Tarragona
























A vegades no esperes res d'un concert i aquest et sorprèn... Ahir va ser una d'aquestes vegades, vaig anar a la Sala Zero a veure a Joan Colomo pel simple fet de sortir i gaudir de la música en directe i vaig acabar amb la sensació d'haver vist un molt bon concert. El record que jo en tenia no era massa bò, l'havia vist dos anys abans al Faraday i la veritat és que em va decepcionar bastant. També crec que és un músic que guanya molt en les distàncies curtes i especialment en locals petits i de format reduït, més que res per l'originalitat de la seua proposta musical i la poca ortodòxia dels seus directes. Vam riure, molt, i vam veure a un músic molt original.

I jo vaig aprofitar per fer proves amb aquesta nova aplicació de l'iPhone que m'està robant el cor...


L'ocell by Joan Colomo on Grooveshark

sábado, 4 de febrero de 2012

Experimentant amb el color...






















A la vista està que la meua darrera visita al far va ser d'allò més profitosa, al final pensaré que és veritat que el far de Tarragona té un encant especial... Alguna foto la vaig fer pensant com quedaria retocada amb una aplicació de l'iPhone anomenada "Pixlromatic" i aquesta setmana, durant l'hora de l'esmorzar, m'he dedicat a experimentar amb ella i els seus colors. En alguna crec que he pecat de massa color (amb el que a mi m'agrada el blanc i negre!), però el resultat general m'ha deixat molt satisfet.

La cançó que m'ha vingut a la ment per aquesta entrada és la que obre el darrer disc de The Jayhawks i es diu "Hide your Colors". Així que amaga els colors...


Hide Your Colors by The Jayhawks on Grooveshark