lunes, 26 de septiembre de 2011

Sopa de Cabra a Tarragona

























Gran nit de rock'n'roll i de retrobaments la que vam viure el divendres passat a la Tàrraco Arena. La tornada als escenaris de Sopa de Cabra va fer parada a Tarragona i la plaça de toros es va omplir d'un públic entregat. Adjunto en aquesta entrada algunes de les fotos que vaig fer, la resta les podeu trobar clickant a  Sopa de Cabra a Tarragona

Si em permeteu un secret, Sopa de Cabra sempre recordaran Tarragona, entre altres coses, per l'acudit de Superman...


Sopa de Cabra - Camins



lunes, 19 de septiembre de 2011

Diada castellera de Santa Tecla













Gran diada castellera la que es va viure ahir diumenge a la Plaça de la Font de Tarragona. Els castellers de Vilafranca van demostrar que estan a un altre nivell, són intractables, aixequen castells amb una aparent facilitat que fer-ho sembla cosa de nens (a destacar el 2 de 8 carregat i descarregat). La colla Vella dels Xiquets de Valls va carregar el 9 de 8, un castell impresionant pel gran nombre de castellers a cada pis. A destacar el pique entre els Xiquets de Tarragona i la Joves de Tarragona, un enfrontament que cada vegada va a més, i vist el que ahir va passar a la plaça, potser no acabarà massa bé... Tot i així van demostrar que estan a un gran nivell.

domingo, 11 de septiembre de 2011

L'estiu dels anys



















Gran retorn el que vam viure el divendres passat al Palau Sant Jordi de Barcelona. Havien passat deu anys del darrer concert dels Sopa de Cabra a Razzmatazz i, tot i que el temps no passa en va, semblava com si realment aquest s'hagués aturat. Va ser començar a sentir els acords del "Boig de la ciutat" i tirar atràs deu, quinze, vint anys en el temps, tornar a recordar el concert del Palau de la Música on vam sentir "Todo lo que sé" per petició expressa de Frakanes, les proves de sò del concert de Gandesa on vam sentir per primera vegada i en exclusiva "El far del sud" i "Nits de Gloria",  el post concert de Garcia rient en una penya amb el Pepe, el Peck i el Ninyin, el concert de Móra d'Ebre on el Thió ens va deixar entreveure que el proper disc dels Sopa seria rodó i amb un forat al mig, i sobretot recordar el concert de Batea i tot el que va significar pel naixement i consolidació de Ràdio Batea. En aquell moment ningú dels que estavem dintre de la ràdio podiem imaginar que allò seria l'inici d'una època de grans i bons moments musicals, i de la complicitat que vam establir amb els Sopa de Cabra. Només un petit detall que poca gent sap, si obres pel mig el llibret del disc en directe "Bona nit, malparits!" veuràs una senyera on hi posa amb cinta aillant: Batea.

Recordant el concert de divendres em ve a la memòria una estrofa de l'"Estiu dels anys":

"I al final de l'espera
hi ha una llum
que s'apaga amb l'hivern
i que esclata amb el juny"



Sopa de Cabra - Dies de carretera (La roda)


domingo, 4 de septiembre de 2011

Ali Mohammed Mayub















Ha arribat el mai desitjat moment del comiat. Han sigut cinc estius genials, deu mesos on més que ensenyar hem après. Avui se'n va Ali Mohammed Mayub, el nen saharaui que ha estat compartint la seva vida amb nosaltres els darrers cinc estius. Va aterrar a Catalunya sent un nen, jo diria fins i tot infant, i marxa quasibé fet un home. Aquests dos mesos he tingut una sensació estranya, una sensació que no vaig tindre amb Hatri, com si estigués fent alguna cosa incorrecta o com si estigués fent alguna cosa no desitjada. El cert és que Ali deixarà un buit difícil d'omplir...

Tinc moltes imatges i converses marcades a la ment. Recordo la primera vegada que el vaig veure, sortint del cotxe de ma germana, un infant exageradament prim, amb uns ulls grossos i preciosos i amb cara de no entendre res. No parlava ni català ni castellà, només hassania. Després, vaig arribar a casa i estava dormint (realment el viatge per aquests nens és agotador), el vam despertar per dinar i li vaig ensenyar una pilota de fútbol, llavors ell va dir les paraules màgiques: "Barça i Ronaldinho". En aquell moment vaig entendre que hi ha un idioma universal, l'idioma que parlem els seguidors del Barça, i a partir de llavors tot va ser molt més fàcil. Després va vindre la bicicleta, primer amb rodetes per apendre a anar-hi i després una senyora bici amb la qual va ser el xiquet més feliç del món.

També recordo els primers dies trobar-lo encantat mentres obria i tancava una aixeta, o mentres obria i tancava la llum o els cops que es donava al vidre quan volia sortir al balcó. Tot això que ens pot semblar tant normal a nosaltres no ho és per a un infant acabat d'aterrar d'un camp de refugiats del desert del sàhara. Realment el primer any va ser bastant dur per tota la família.

L'impagable, i desde la distancia encara es veu més, és la dedicació i les ganes que va posar-hi ma mare els primers dies, que van ser els més durs. Va ser ella qui, tot i treballar nou hores al dia a un supermercat, va carregar quasibé sola amb la càrrega que significava Alí. I les seves ganes i dedicació va fer molt ràpida l'adaptació del petit saharaui i ens va fer molt més fàcil a nosaltres el dia a dia. Crec que l'Asunción mai serà veritablement conscient del treball que va fer.

Del moment del comiat només vull recordar la petita conversa que vam tindre mentres anàvem a pujar al autobus, li vaig preguntar si estava content, i ell em va contestar: "Estic content i trist, però més content que trist..."


Alí Mohammed Mayub, desitjo que sobretot siguis molt feliç!!!

jueves, 1 de septiembre de 2011

Festa Saharaui

















El diumenge de Festes Majors de Batea vam fer una festa saharaui per acomiadar als nens que aquest any han passat l'estiu a les Terres de l'Ebre. Vam realitzar diversos tallers: pintar, polseres, henna, etc. Esperam poder tornar a gaudir d'ells l'any que ve!