Gran retorn el que vam viure el divendres passat al Palau Sant Jordi de Barcelona. Havien passat deu anys del darrer concert dels Sopa de Cabra a Razzmatazz i, tot i que el temps no passa en va, semblava com si realment aquest s'hagués aturat. Va ser començar a sentir els acords del "Boig de la ciutat" i tirar atràs deu, quinze, vint anys en el temps, tornar a recordar el concert del Palau de la Música on vam sentir "Todo lo que sé" per petició expressa de Frakanes, les proves de sò del concert de Gandesa on vam sentir per primera vegada i en exclusiva "El far del sud" i "Nits de Gloria", el post concert de Garcia rient en una penya amb el Pepe, el Peck i el Ninyin, el concert de Móra d'Ebre on el Thió ens va deixar entreveure que el proper disc dels Sopa seria rodó i amb un forat al mig, i sobretot recordar el concert de Batea i tot el que va significar pel naixement i consolidació de Ràdio Batea. En aquell moment ningú dels que estavem dintre de la ràdio podiem imaginar que allò seria l'inici d'una època de grans i bons moments musicals, i de la complicitat que vam establir amb els Sopa de Cabra. Només un petit detall que poca gent sap, si obres pel mig el llibret del disc en directe "Bona nit, malparits!" veuràs una senyera on hi posa amb cinta aillant: Batea.
Recordant el concert de divendres em ve a la memòria una estrofa de l'"Estiu dels anys":
"I al final de l'espera
hi ha una llum
que s'apaga amb l'hivern
i que esclata amb el juny"
Sopa de Cabra - Dies de carretera (La roda)
No hay comentarios:
Publicar un comentario