miércoles, 17 de diciembre de 2014

Islandia Nunca Quema - "Applause"





























Encara que pugui semblar contradictori, si alguna cosa no vam passar el dissabte passat a la Sala Zero de Tarragona va ser fred. Islandia Nunca Quema, una de les bandes més elegants del panorama musical actual (per algun lloc he llegit que fan "pop il·lustrat") presentava "Applause", el seu primer i esperat disc. Després de la gravació de dos EP de 7" era el moment de l'edició del primer llarga durada, i per a demostrar la seva elegància ho han fet només en format vinil. Acostumats com ens tenen a passatges sonors plens de guitarres elèctriques, el dissabte a la Zero vam poder gaudir de les cançons d'"Applause" suaument embolcallades amb guitarres acústiques i vents.

Tot i que el nom ens pugui transportar a paratges nòrdics i molt freds, la veritat és que res més allunyat de la realitat, Islandia Nunca Quema son una banda de melodies brillants, guitarres delicioses (fantàstic Salva) i veu càlida i molt profunda.

No voldria caure en la falsa temptació de dir que són del Camp de Tarragona perquè això ens faria pensar que alguna cosa falla, no es possible que una banda com Islandia Nunca Quema hagin aparegut enmig d'una escena pop rock tarragonina quasi inexistent. Per això vull creure que, musicalment parlant, son fills de Glasgow, Londres o Chicago...


jueves, 27 de noviembre de 2014

Cabo San Roque


























Divendres passat uns pocs privilegiats vam tindre la sort de gaudir d'una de les bandes més interessants del panorama musical català, es tracta de Cabo San Roque. La proposta de la Laia Torrents i del Roger Aixut ens va presentar el seu nou artilugi anomenat "Tres tristos trons", es tracta d'un virtuos instrument multipercusionista amb el qual han facturat "12 Rounds", el seu darrer i magnífic disc.


Planta de galetes by Cabo San Roque on Grooveshark

lunes, 10 de noviembre de 2014

A Love Supreme




L'any 1964 John Coltrane va gravar un disc imprescindible, una obra on es fusiona música i esperit religiós, una suite amb la qual va aconseguir la pau interna per encarrilar els darrers anys de la seva vida.

No fa massa que he descobert aquest disc i el xoc que m'ha produït ha sigut de grans dimensions. No es tracta només d'escoltar un fantàstic disc de free-jazz, sinó que per a mi ha significat descobrir l'estreta relació entre música, fe i religió. Musicalment m'ha fet anar a les arrels més pures del ritme més primitiu i existencialment m'ha fet viure la passió, la quasi mort i la redempció d'un músic en veritable estat de gràcia.

Al llibret que acompanya el disc, John Coltrane escriu: «Dios respira completamente a través de nosotros, pero de una forma tan suave que casi no lo notamos". Aquesta frase és l'essència d'aquest treball fotogràfic. Quantes vegades hem estat davant d'una obra artística (en el sentit més ampli del terme) i ens hem preguntat com una persona ha sigut capaç d'expressar-se d'aquella manera tant perfecta i emocionant? Amb aquestes fotografies l'únic que he volgut fer ha sigut reflexionar sobre la intensa relació entre art, fe i creació.

miércoles, 8 de octubre de 2014

Concurs de Castells 2014: Emocions Incontrolades


































Fotografiar castells és parlar d'emocions, i segurament qui no hagi viscut mai una diada castellera serà difícil que entengui el significat d'aquesta afirmació. Per moltes fotos que hagim fet i per moltes fotos que veiem mai arribarem a experimentar una mínima part del que el diumenge passat vam viure al Concurs de Castells de Tarragona. Que una colla més que centenaria faci la millor actuació de la seva història i només serveixi per quedar en segona posició, que en una mateixa diada es carreguin tres castells de deu i que els de Vilafranca pateixin fins a l'últim sospir per guanyar el concurs posa de manifest el nivell competitiu que s'ha aconseguit.

Personalment, voldria destacar especialment el 3 de 10 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i destacar-lo per diversos motius, jo era un dels que no en donava un duro, no ja que el carreguessin, sinó que simplement intentessin tirar-lo. I coses de la vida, el van tirar, el van carregar i el vaig VIURE en primera persona (gràcies Dani per avisar-nos), una mica més i ens posen a la pinya (eh Emilio?). El vaig celebrar com el primer, amb els ulls vidriats per les llàgrimes, i encara ara quan edito les fotos m'emociono.

Finalment, si jo vaig tindre la sort d'estar-hi és gràcies a Tarragona Cultura, IgersTgn, Dani, i totes les persones que ho van fer possible. Moltes gràcies!


Feeling Good by Nina Simone on Grooveshark

sábado, 13 de septiembre de 2014

Street Diada























Feia molt de temps que no sortia amb la càmara, ho trobava a faltar! Aquest any ha sigut una Diada diferent, amb les petites a costes no hem pogut participar en massa manifestacions. Però de cor segur que és una Diada que recordarem durant molt anys!

domingo, 27 de julio de 2014

Duquende (recordant Leonard Cohen)

















Quan el Guillem va enviar-me un missatge on em convidava a fer fotos al concert de Duquende que "La Curiosa" estaven organitzant a la terrassa del Cafè Metropol rapidament el meu cap va experimentar un flash-back fins el diumenge 14 de gener del 2007 a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Va ser allí on vaig escoltar per primera vegada a Duquende, i va ser interpretant una meravellosa versió de "The Gipsy's Wife" en un impagable homenatge a Leonard Cohen.

No podia deixar passar la ocasió d'acompanyar aquestes fotos del concert del Cafè Metropol amb aquella versió que es va marcar Duquende a Lleida anomenada "Mi Gitana", amb les fantàstiques guitarres i bandúrries del gran Javier Mas i la  traducció d'Alberto Manzano.

Un concert especial per moltes y moltes coses, eh Lourdes?


Ay, ay mi gitana ¿donde andará?
Todo son murmuraciones, no pueden ser verdad
¿Pero quién es ese con el que baila con tanto ardor?
Los brazos como lianas a su alrededor
Ay, ay mi gitana ¿donde andará?

Ya relucen las navajas y en menos de un amén
Un espectro los separa con su viso de satén
"Mi cuerpo es la luz",  exclama, "mi cuerpo es el fin"
Yo caigo herido a un lado y me agarro a la crin
Ay, ay mi gitana ¿donde andará?

No quiero la paloma, envíame el halcón
Esto es el fin del mundo, es el diluvio, el gran apagón
Y mujer y hombre pidiendo compasión
Pero, para ti que los separas, no habrá perdón
Ay, ay mi gitana ¿dónde andará?



Mi gitana by Duquende on Grooveshark