domingo, 24 de junio de 2012

Temps al Temps






















No és fàcil que quant t'ho estas passant molt bé encara t'ho puguis passar millor... però aquest cap de setmana ens ha passat una cosa que s'hi podria assemblar molt. Estavem fent la Via Verda de la Terra Alta de pujada (si, si, de pujada... no sé si algú l'haurà fet?) i entrant a Horta (o Orta com s'ha posat de moda ara) vam sentir un pregó anunciant que a les set de la tarda s'inauguraria al Convent de Sant Salvador una exposició de pintura de l'artista local Andreu Cortés i que posteriorment hi hauria concert del grup Temps al Temps. En aquest bloc alguna vegada he parlat d'un amic meu que es diu Enric, doncs curiosament és un dels guitarres de Temps al Temps, i a més a més feia un munt de temps que no ens veiem. Després de la xalera fent la Via Verda ens pensavem que el cap de setmana era insuperable... fins que vam sentir el pregó i en aquell moment se'na va presentar un pla encara millor: exposició, retrobament d'amics i concert en directe en un marc incomparable. A més podriem dir que Temps al Temps són un grup de rabiosa actualitat: cantent en "Aragonés oriental", que és el mateix que dir CATALÀ, l'dioma que tota la vida s'ha parlat a la franja, i a mes de posar lletra a les seues pròpies composicions també musiquen a poetes de la franja com Desideri Lombarte (nascut a Penya-roja de Tastavins) o Juli Micolau (de La Fresneda). Els directes de Temps al Temps també són una mica especials, ja que durant l'actuació el pintor Andreu Cortés fa un quadre que posteriorment sorteja entre el respectable.


Realment un cap de setmana per recordar...



Dos De Desideri by Temps al Temps on Grooveshark





miércoles, 20 de junio de 2012

Lost in Paradise























Sempre que penso amb el paradís hem venen imatges de llocs exòtics, platges llunyanes i sobretot sol i molta calor. I la veritat és que quan hem deixo caure pel Delta de l'Ebre el que penso és que segur que el paradís ha de ser algun lloc semblant a això, però sense mosquits... El Delta és un dels llocs més deliciosos per perdre't amb la càmara i un munt d'objectius, l'iPhone (a poder ser sense cobertura), i amics i amigues guapos i guapes, fotogènics i fotogèniques, que estiguin carregats de ganes de passar-ho bé.


Born To Die by Lana Del Rey on Grooveshark

sábado, 16 de junio de 2012

Crossroads































Explica la llegenda que Robert Johnson va vendre la seva ànima al diable a l'encreuament de l'autopista  61 amb la 49 a Clarksdale (Misisipi), a canvi d'interpretar el blues millor que ningú. La veritat d'aquesta historia mai la sabrem (tot i que podem arrivar a sospitar que és falsa, encara que la vulguem creure verdadera), però el fet és que haurà servit, entre altres coses, per fer creixer la mitologia dels encreuaments ("crossroads" en anglès), encreuaments de vies, de carreteres, de camins, de vides, de coneixements, d'homes i dones anònims...

Mai fins aquest matí havia sortit a fer fotos amb la idea tant clara del que volia aconseguir: gent anònima situada en un encreuament de camins, passant, esperant, mirant, parlant, asseguts, drets... I la veritat és que mai fins avui havia tornat a casa amb la sensació d'haver fet la feina. Igual és que jo també he venut la meva ànima al diable...

"Fui al cruce y caí de rodillas
Allí en el cruce, caí de rodillas
pedí misericordia al Señor, "Sálvame, por favor"

Voy al Cruce, intentando que alguien me lleve.
Voy al Cruce, intentando que alguien me lleve.
Nadie me conoce, todos pasan de largo.

voy a Roseadle, llevo a mi novia de jinete a mi lado.
voy a Roseadle, llevo a mi novia de jinete a mi lado.
Puedes quedarte en el Barrelhouse, nena, en la orilla.

Puedes correr, puedes correr y decirle a mi amigo Willie Brown
Puedes correr, puedes correr y decirle a mi amigo Willie Brown
Que estoy esperando en el Cruce, y créeme me estoy hundiendo"





Crossroads Blues by Robert Johnson on Grooveshark

viernes, 15 de junio de 2012

#streetphotography (i 12)

























Aquesta potser és la sèrie més llarga de totes les sèries que he posat per aqui, i encara no hi veig el final... L'iPhone ha obert tot un Món d'inmediatesa i posibilitats creatives encara per acabar de descobrir.

Aquestes imatges hem transporten a una música molt determinada, americana, i amb veu de dona: "Copenhagen" de Lucinda Williams.


Copenhagen by Lucinda Williams on Grooveshark

sábado, 9 de junio de 2012

Quimi Portet



















Si per algún cantant i ideòleg he sentit veritable passió aquest ha estat Quimi Portet (com es defineix ell, el guapo de El Último de la Fila). El dijous passat va estar a la Sala Zero de Tarragona com a cap de cartell del festival Mirallsonor presentant "Oh my love", el seu darrer disc. Anava acompanyat de la banda dels darrers anys: al baix el llibreter de Cartagena Antonio Fidel, a la guitarra el "Sapo" Jordi Busquets i a la bateria Txarli Olivé. No recordo les vegades que l'he vist en directe, però sempre recordaré amb moltíssim carinyo el concert de Batea. D'aquell concert fa molts anys, però no el sento gens llunyà, deu ser perquè hi ha moltes coses que encara ara me'l recorden. Especialment vam apendre que, en el món de la música, no tot valia, mai haviem vist una gent tan profesional.

Va ser la primera gira de Quimi Portet en solitari després de la dissolució de El Último de la Fila, no cal dir que no hi faltava de res. Els equips eren de primera divisió i el tècnic de sò venia de Londres especialment per a cada concert, era el tècnic de sò de "The Cure". Va arrivar, es va posar detràs de la taula i l'únic que va demanar va ser: "Some water", i natres li vam portar un rastre de botelles d'aigua. Jo no he sentit mai un grup que hagi sonat bé a la Germandat de Batea, i aquella nit Quimi Portet va sonar de forma excel·lent, quasi perfecta. Miraves l'escenari i veies una formació de luxe: Quimi Portet a les veus i guitarres, Antonio Fidel al baix. Juan Carlos Garcia a la percusió i veus (només faltava Manolo Garcia per veure a El Ultima de la Fila al complert) i Jordi Armengol a les guitarres.

D'aquell concert recordo un munt d'anècdotes: buscar la toma de terra i no trobar-la, coneixer a una parella de Castelló que cada any enviaven una caixa de taronges a Quimi i una a Manolo, la disco-mòbil de després que es va fer a la sala del café de la Germandat, l'arribada del palet de cartells promocionals a l'ajuntament de Batea (un palet sencer! igual que si fòssim profesionals), la conversa amb Jordi Armengol quan ens explicava que la seva familia era de La Fresneda i les histories de quan anaven de gira amb el Último de la Fila...



Mil Nou-Cents Seixanta-Set by Quimi Portet on Grooveshark

domingo, 3 de junio de 2012

II Festival Minipop Tarragona























Aquest cap de setmana s'ha celebrat la segona edició d'un festival molt especial: el Minipop! Es tracta d'un festival organitzat per les tecletes i destinat als nens on es combina música i tot tipus de tallers. Els caps de cartell d'aquesta edició han estat 4t1a i Joan Colomo. Una gran iniciativa que es mereix tot el suport!


Els Dracs No Mengen Vegetals by 4t1a (quart primera) on Grooveshark

viernes, 1 de junio de 2012

Concurs "Mirades de Tarragona"






















No es pot dir la il·lusió que fa que et donin un premi quan no l'esperes!

Coincidint amb els actes de la Tarraco Viva desde la pàgina "Capital de la Cultura Catalana Tarragona 2012" es va dur a terme el III Concurs Mirades de Tarragona. S'hi podia participar enviant fotos relacionades amb els actes de la Tarraco Viva i, casualitats de la vida, la que ha quedat en primera posició ha estat una de meua! Un dels premis ha sigut la publicació avui divendres de les tres fotos guanyadores al Diari de Tarragona. Des d'aquí també vull felicitar als companys guanyadors: @jakajaka (http://jakajaka.blogspot.com.es/) i @francescperez.

Adjunto una foto de les tres guanyadores que avui s'han publicat al diari i la foto meua guanyadora tal i com la vaig enviar després d'editar-la un munt de vegades i enfadar-me pequè no quedava com jo volia...

Crec que la música adient per l'entrada d'avui ha de ser una de romans...


   The Battle by Gladiator on Grooveshark