Crossroads

Explica la llegenda que Robert Johnson va vendre la seva ànima al diable a l'encreuament de l'autopista  61 amb la 49 a Clarksdale (Misisipi), a canvi d'interpretar el blues millor que ningú. La veritat d'aquesta historia mai la sabrem (tot i que podem arrivar a sospitar que és falsa, encara que la vulguem creure verdadera), però el fet és que haurà servit, entre altres coses, per fer creixer la mitologia dels encreuaments ("crossroads" en anglès), encreuaments de vies, de carreteres, de camins, de vides, de coneixements, d'homes i dones anònims...

Mai fins aquest matí havia sortit a fer fotos amb la idea tant clara del que volia aconseguir: gent anònima situada en un encreuament de camins, passant, esperant, mirant, parlant, asseguts, drets... I la veritat és que mai fins avui havia tornat a casa amb la sensació d'haver fet la feina. Igual és que jo també he venut la meva ànima al diable...

"Fui al cruce y caí de rodillas
Allí en el cruce, caí de rodillas
pedí misericordia al Señor, "Sálvame, por favor"

Voy al Cruce, intentando que alguien me lleve.
Voy al Cruce, intentando que alguien me lleve.
Nadie me conoce, todos pasan de largo.

voy a Roseadle, llevo a mi novia de jinete a mi lado.
voy a Roseadle, llevo a mi novia de jinete a mi lado.
Puedes quedarte en el Barrelhouse, nena, en la orilla.

Puedes correr, puedes correr y decirle a mi amigo Willie Brown
Puedes correr, puedes correr y decirle a mi amigo Willie Brown
Que estoy esperando en el Cruce, y créeme me estoy hundiendo"