La verema

Durant el setembre Batea fa una olor especial, és el mes de la verema. És el mes on el poble s'omple de tractors amb remolc, el mes que més costa veure als amics, el mes que comença a arribar el fred i el mes on mai hi falten les plujes. També he de dir que el setembre d'ara no té res a veure amb el setembre de quan jo era petit. Recordo la plaça i el meu carrer tot ple de tractors amb els remolcs a rebossar de verema i esperant poder pesar a la bàscula del poble. Ara això ja no passa, les bàscules estan a les afores del poble. També recordo l'enveja que tenia perquè els meus amics (llavors la majoria pagesos) anaven a veremar i jo no. Però tot sigui dit, de totes aquelles imatges d'infantesa poca cosa queda. Avui dia es verema amb màquina, res de fer-ho a mà. Avui dia estas condicionat per la varietat que et demana el celler, res de portar el que a tú t'interessa. Avui dia els remolcs són d'alumini, res de ferro amb les sobre-baranes doblades de fusta. Però el que continua sent igual és l'olor especial de setembre que fa Batea, aquesta olor que et transporta directament als records d'infantesa...