viernes, 27 de abril de 2012

Pep Guardiola





















Ho confeso, jo he estat una d'aquelles persones que avui a la una i mitja del migdia han estat totalament enganxades davant l'ordinador mirant la roda de premsa de Pep Guardiola. Ho confeso, jo també m'he quedat sense paraules quan Sandro Rosell ha dit que l'entrenador per a la temporada que ve serà Tito Vilanova. El xoc ha sigut tant fort que la única cosa que he sigut capaç de posar al Facebook ha sigut: Ha muerto el Rey (Pep)... Viva el Rey (Tito)!!!

Tinc la sensació que poques vegades la societat catalana s'ha sentit tant òrfena de referents com quan Guardiola ha dit que no seguiria com a entrenador del Barça. Igual que ell no es cansa de repetir que no som conscients de tot el que aquest equip (amb ell al capdavant) ha aconseguit amb quatre anys i que això s'arrivarà a valorarar amb el temps, crec que ell tampoc és conscient del que Pep Guardiola ha significat per a una inmensa majoria de la societat catalana (jo m'hi incloc). Els que som culers desde que vam nàixer podem afirmar, amb total rotunditat, que hi haurà un abans i un després del Barça de Guardiola. Aquest entrenador ens ha fet enterrat, per fi, els "ai ai ai", els "jo no ho veig clar", els "si però el Madrid es molt Madrid", els "això no ho remontarem", i sobretot aquella falta de confiança endèmica amb les possibilitats d'un club que per a totes les generacions ha sigut més que un club. Fins i tot la marxa del millor entrenador de la historia del Barça ha sigut exemplar, sense fer soroll, sense filtracions, sense acusacions entre les diverses families barcelonistes. Quina diferència del Barça que vaig gaudir jo als vint anys del Barça que pot gaudir un noi que ara té vint anys...!!! Com dirien al meu poble, el Barça d'avui fa goig!

Parafrasejant la editorial de Manel Fuentes d'aquest matí a Catalunya Radio, si ens dius adéu t'estarem eternament agraits, però si ens dius que et quedes ens faràs eternament feliços. A aquesta hora del dia ja ens podem considerar eternament feliços... Moltes gràcies Pep!!!


Que tinguem sort by Lluis Llach on Grooveshark

2 comentarios:

  1. M'encanta! Li devem tant...! Sens dubte, ha estat el millor entrenador de la Història del FCBarcelona. Per això li hem de donar les gràcies. Però també hem triomfat, perquè a banda dels premis i dels trofeus que hem guanyat, continuarem tenint, gràcies a Tito, un model de futbol i una filosofia que son exemplars i envejables per a la resta d'equips. Visca el Barça:D

    ResponderEliminar