Poques vegades m'he sentit tant malament com a pesona com durant la visita a la retrospectiva de Gervasio Sánchez a La Tabacalera de Madrid. Si algú sap explicar, posant-hi imatges i testimonis gràfics, la maldat més pura i primitiva de l'ésser humà aquest és, sense cap mena de dubte, el fotoperiodista Gervasio Sánchez. Vaig tenir el grandíssim plaer de poder escoltar-lo en una conferència fa uns mesos a Tarragona parlant del seu ofici i especialment dels seus inicis com a fotògraf de guerra i, si una cosa defineix a Gervasio, és la seva integritat com a persona, fotògraf i periodista. Mai es cansa de defensar als que ho han perdut tot, als més dèbils, a les víctimes mes innocents (els nens...) i d'atacar als poderosos, als mentiders (govern de Zapatero i altres...) i als assassins de la gent més innocent i vulnerable.
Les imatges de Sarajevo, El Salvador o Sierra Leona, per posar només uns exemples, no et deixen indiferent i no ho volen pretendre. Després d'aquest excercici tant dantesc costa sortir al carrer, aixecar la vista i tornar a creure en l'espècie humana. Durant la meva visita vaig veure gent plorar en silenci, aquest plor de ràbia que va per dins, t'oprimeix el cor i et crea ansietat.
´Menció a part mereix la posada en escena de l'exposició, començant pel lloc triat: el vell edifici de La Tabacalera a Madrid sugestiona només d'entrada i, quan ja ets dins, es mimetitza totalment amb les barbaritats que hi veus penjant de les seves parets en format fotogràfic.
Es fantastica l'anàlisi tan subjectiva i valenta que fas de la teva impressió.
ResponderEliminarGràcies a persones compromeses i grans professionals com ell que van a trobar-se cada dia amb les barbaritats de l'home podem tenir un material grafic d'incalculable valor.
Aquest material amb la perspsectiva del temps guanya valor.
Tenim aqui al quart mon molta feina per fer la mes transparent i desaperçebuda , la que menys llueix però seriem uns necis si no dediquessim la mirada a documentar el nostre mon , el que tenim al sortir de casa.
Felicitats al Gervasio i benvingut al fotoperiodisme mes salvatge.
un petó
Hola Cris!!! Es un grandíssim plaer rebre els teus comentaris!
Eliminar