Olor de raïm

Quan la forta calor comença a passar i els dies s'escurçen a marxes forçades és quan més enyorança m'entra de Batea. I encara que sembli mentida, questa enyorança ve provocada per l'olor que feia el poble durant aquells dies i setmanes. Les Festes Majors ja han passat, sembla que faci mil anys... Durant el dia els carrers es buiden de gent i la calma del poble només es trenca pel soroll puntual d'algun tractor carregat de raïm que a migdia va a buidar el fruit a la cooperativa o als cellers. Però és partir de les sis de la tarda quan la Plaça Major de Batea es converteix en el centre de la vida del poble i s'omple de tractors amb remolc plens de raïm que fan cua per pesar a la bàscula de la plaça. Allí comença la processó que continua donant la volta a la plaça, baixant amb molt de compte per la costa de l'estanc i passant per la Botera fins arrivar a l'esplanada de la Cooperativa. Aquest tros és el que més ens agradava als xiquets perquè ens penjavem del remolc i no baixavem fins arrivar a la destinació (això si el pagès de torn no ens veia i a mala baba ens feia baixar). Però com que tot canvia, això no són més que records d'un temps que ara se'm fa molt llunyà...