sábado, 28 de julio de 2012

Bon Iver, el llarg hivern...



















Ha sigut un llarg hivern esperant el directe de Bon Iver... Aquestes paraules ara, el dia després, és quan agafen més sentit que mai.

Poques vegades he tingut la sensació d'anar a un concert on viuria un disc que els darrers mesos m'ha robat l'ànima, de tenir aquell nerviosisme de voler creure que no seria un directe com els altres,  d'estar convençut que Justin Vernon seria el profeta que en aquest moment estic buscant... I és llavors, als vint minuts de concert, quan t'adones que tots els insignificants temors que podies tindre abans de començar són això, només temors insignificants, perquè Bon Iver t'acaben d'oferir el millor començament de concert que recordes en anys...

Un Poble Espanyol totalment ple d'ànimes indy en silenci (un públic exquisit, com feia molt de temps que no recordava), dos hores per davant per poder assaborir dos únics discs imprescindibles ("For Emma, forever ago" i "Bon Iver"), una posada en escena impactant, agresta i de natura salvatge, i uns músics impresionants (amb dos bateries) liderats per un Justin Vernon demostrant un més que notable feedback amb la gent.

Una gran nit per recordar, i en paraules del meu amic Jaume Martí: "D'existir el paradís, Bon Iver tocaria tots els diumenges"


For Emma by Bon Iver on Grooveshark


miércoles, 25 de julio de 2012

Beach Boys, per fi...






















El passat dilluns 23 de juliol a les nou de la nit tenia cita amb la historia. Per primera vegada després de 50 anys de carrera, i al complert, els Beach Boys visitaven Barcelona. A vegades dic una frase en referència als Beach Boys que no sé si és massa encertada, però que m'agrada dir-la: "Amb ells va començar tot". Hem refereixo a que molt possiblement sense la publicació d'un disc tant impresionant i trascendental com el "Pet Sounds" avui dia no estariem parlant de la música popular de la mateixa manera, i igual no hagués existit mai el "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band"i tot el que es va derivar de la seua publicació...


Del concert només dir que sel's va veure molt en forma, alguns més que d'altres, i que de les dos hores i mitja que va durar jo em quedo amb el petit repàs del "Pet Sounds". Menció especial als pantalons de xandal "makineros" (segons un periodista de El Pais) que va lluir Brian Wilson, impagable estampa!



Don't Worry Baby by The Beach Boys on Grooveshark

lunes, 23 de julio de 2012

El Mèdol


















Una excursió amb una mica de HDR, per a mi hem guardo el blanc i negre...


Homenatge a Teresa by Marc Parrot on Grooveshark

sábado, 21 de julio de 2012

El blanc i negre de la Terra Alta

  

































































Llegint només el títol, d'entrada algú pot pensar que parlaré de vi: el blanc i negre de la Terra Alta. Res més allunyat de la realitat. La veritat és que la darrera vegada que vaig estar a la Terra Alta, amb temps i sense raons de feina, volia fer una sèrie de fotos amb blanc i negre, però em va sorprende molt el color que tenia el paisatge en aquella època (fins ara que no hi visc no m'hi havia fixat...), i les úniques fotos monocromàtiques són les que acompanyen aquesta entrada. Hi hauré de tornar un altra vegada, amb temps, i aprofundir més en el blanc i negre de la Terra Alta...


Cruel to Be Kind by Nick Lowe on Grooveshark



domingo, 8 de julio de 2012

Castells al Pla de la Seu


























Normalment els castells impresionen, però si el lloc és el Pla de la Seu, davant de la catedral, encara impresionen més. Ahir vam gaudir d'una molt bona jornada amb els Xiquets de Tarragona, els de Vilafranca i els de Sitges.


Ball llunàtic-Toc by Companyia Elèctrica Dharma on Grooveshark

sábado, 7 de julio de 2012

Des dels Castillejos
















Un dels paratges on m'agrada anar és als Castillejos, un lloc on sempre trobes nous estímuls. Hem preguntava que estaven mirant els dos personatges de la primera foto que parlaven en estranger (com diria Quimi Portet), i la resposta la vaig trobar a la segona foto: estaven observant un tros de la província de Tarragona...


Valentine by Richard Hawley on Grooveshark

Desde la Terrassa



















A vegades només es tracta de montar el trípode, anar disparant i sobretot disfrutar molt...


Focs artificials by Antonia Font on Grooveshark

martes, 3 de julio de 2012

Els colors de la Terra Alta























Sempre he tingut la sensació que la Terra Alta està partida per la meitat, que hi ha una línia imaginaria, quasi recta, que va de Caseres a El Pinell. Ja entenc que això no té solta ni volta, però en meu imaginari terraltenc sempre he fet aquesta divisió geogràfica. Un dels projectes que tinc, i que segurament mai portaré a terme, és intentar plasmar fotogràficament aquesta divisió que la meua perturbada ment ha fet. La única veritat de tot això és que quan observes el territori aviat t'adones que la diferència existeix, que sóm un terreny fronterer i que el nord és mes sec que el sud, que el nord es territori de vinya i el sud és molt més montanyós (suposo que els Ports de Beseit hi ajuden).

La veritat és que en aquesta entrada volia parlar dels colors de la Terra Alta, dels colors de la primavera quan acaba, del color càlid de les vinyes tirant amb força, dels camps grocs sembrats que han tornat a envair l'imaginari terraltenc, de les primeres calors de l'estiu i sobretot d'aquella olor a pi que una vegada se t'ha posat dintre mai més s'oblida...

Ja sé que per aquesta entrada la millor opció de cançó era qualsevol dels Quicos, però només pensar en colors m'ha vingut a la memòria aquesta estrofa: "Azul, como el sol en tú mirada" de Los Piratas.


Colores by Los Piratas on Grooveshark

domingo, 1 de julio de 2012