Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Aquests dies s’estan produint uns fets molts greus als territoris ocupats del Sahara Occidental. Crec que no fa falta tornar a explicar quin és aquest conflicte, quines son les seues causes, i quines serien les posibles sol•lucions. Però avui del que voldria parlar es d’un fet que com més temps passa més em preocupa (o com més gran em faig més m’irrita), estic parlant de la total inutilitat de la colla de lladres que ens governen (també coneguts com a polítics, i que cadascú es doni per al·ludit o no). Els dies passen i la meua indignació pel genocidi que està patint el poble saharaui va en augment. Fins ara he pogut aguantar tota la falta de respecte del tal Zapatero envers el meu poble, el català, però no estic disposat a aguantar que torni a girar la cara i torni a abaixar el cap davant dels 36 inocents que han estat assassinats a l’Aaiún. I quant parlo de Zapatero ho faig per extenssio de tot el govern socialista, especialment de la ministra Trinidad Jiménez, que encara és hora ara que articuli una frase decent i honesta. Estic reclamant decència i honestedat, el que se suposa haurien de portar de serie tots els polítics. Només espero que algún dia em pugui trobar tranquil•lament bevent té amb Hatri o Alí a seua casa (repeteixo a seua casa, al Sahara Occidental, a la seua terra, al seu poble, lliurement) i tindré la consciencia neta…

Com cantava Pi de la Serra fa uns anys: "Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol", pues això...