Cada any, presenciant la baixada dels pilars, m'envaeix una sensació d'emoció que no sé identificar massa bé... Jo trobo que és l'acte que més m'agrada i impresiona de les festes de Santa Tecla. Admiro la valentia dels nens i nenes que son capaços de coronar un pilar de quatre que camina, pujar les escales de la catedral, baixar-les, seguir per carrer Major, creuar tota la plaça de la Font i pujar al balcó de l'Ajuntament...
Tinc un amic que la seva cosina és anxaneta i ell un dia li va preguntar: "Què sents quant estàs allà dalt...?", i ella va contestar: "Tinc ganes de volar!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario