Ha arribat el temps dels torrons, polvorons, regals, bons desitjos i de fer llistes de qualsevol cosa... En aquestes dates tant entranyables les revistes, diaris i publicacions de tot tipus van plenes i ens bombardejen amb les llistes del millor de l'any, del pitjor, del més car, del més barat i del "la veritat és que m'importa una merda". Per tant, des d'aquest discret bloc també m'adhereixo a aquesta brillant i innovadora idea i aquí està la meva llista dels "millors o els que més he escoltat" 10 discos de l'any, des del meu particular i estrany punt de vista... L'ordre és totalment aleatori a partir de la segona posició, ja que el primer sí que és sense cap mena de dubte el millor disc de l'any!
1. The Whole Love - Wilco
2. Bon Iver - Bon Iver
3. Let England Shake - PJ Harvey
4. Long Player Late Bloomer - Ron Sexsmith
5. Jetlag Poetry - Brazzaville
6. Helplessness Blues - Fleet Foxes
7. The Smile Sessions - The Beach Boys
8. Mockingbird Time - The Jayhawks
9. El Camino - The Black Keys
10. Lamparetes - Antònia Font
Si hagués de definir quin ha sigut el meu any, musicalment parlant, aquests deu discos ajudarien bastant a entendre'l, i és ara quant m'adono, per exemple, que ha sigut un any molt americà i gens espanyol... Moltes de les cançons que componen aquests discos ja les he posat acompanyant les diverses entrades d'aquest bloc. I com no podia ser d'un altra manera acabaré amb la cançó que obre el millor disc de l'any, "Art of Almost" de Wilco:
No hay comentarios:
Publicar un comentario