Els amics de Tarragona Cultura m’han proposat que
des d’aquest bloc faci tres recomanacions culturals. La gent que em coneix sap
que una de les meues grans passions és la música, per tant crec que és fàcil
identificar per on aniran “els tiros”…
1. "Món Brel", o com sentir-te actor de teatre per una nit. (Fotografia feta al menjador de casa)
A Tarragona tenim la grandíssima sort de
poder gaudir de la Sala Trono, un teatre molt petitet (només referint-me a la
mida), amb una programació deliciosa i de molta qualitat. El divendres 23 de
maig i el dissabte 24 s’hi podrà veure “Món
Brel”, un espectacle de cabaret que tal i com es pot llegir al full
promocional: “Més enllà del mític Ne Me
Quitte Pas no hi ha Jaques Brel sinó tot un món de cançons”. Els
protagonistes són, en principi, Jordi Vidal i el guitarrista Toni Xuclà, i aquí
és on radica la màgia de la meva recomanació: ja que no puc recomanar
l’espectacle, perquè senzillament no l’he vist, sí que puc recomanar assistir-hi
perquè, si ets una mica “farandulero”,
amb un pessic de sort en podràs ser, com a mínim, actor secundari. Una de les
característiques de la Sala Trono és la proximitat i empatia que els actors
estableixen amb el públic, i tractant-se d’un espectacle de cabaret tens molts
números per sentir-te actor de teatre per una nit (de fet, tinc una amiga que
ja no li queden amics que vulguin acompanyar-la a viure les apassionants nits
de teatre a la Trono) i en això sí que puc parlar en coneixement de causa perquè ho he viscut en
primera persona. Aquesta és doncs la meva primera recomanació.
2. "Col·lectiu Eternity", o com participar d'una missa galàctica. (Fotografia feta a Youtube)
La segona
recomanació també versa sobre un espectacle que encara no he vist. Es tracta de
“Col·lectiu Eternity”, la proposta
que el divendres 6 de juny portaran al Teatre de Tarragona els inclassificables
Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver. Tres generacions de músics units
pel seu univers galàctic i la seva fina ironia. La veritat és que em preocupa
poc no haver vist l’espectacle per recomanar-lo, aquesta vegada sí, d’una
manera fervorosa i fins i tot religiosa. Ells són tres dels Sants més destacats
dins del meu particular santoral. Generacionalment, cada un d’ells és la
reencarnació de l’altre, mai millorada, tot sigui dit, perquè el veterà Sisa és
inigualable. Crec que musicalment representen molt bé aquesta forma de ser tant
excèntricament catalana propulsada per genis com Dalí, Francesc Pujols o Josep
Pla. Per tant, la meva segona recomanació no és només anar a gaudir d’un bon
concert, sinó també realitzar una peregrinació (es pot fer descalç o amb
cigrons a les sabates) al Teatre de Tarragona on els tres profetes celebraran una
missa galàctica.
3. "El Drogas", o com viure una descàrrega de realitat (Fotografia feta als carrers de Tarragona)
I la tercera recomanació (com a curiositat tampoc l’he vist encara en directe)
proposo una mica d’autèntic rock’n’roll. El dissabte 24 de maig, El Drogas presentarà “Demasiado tonto en la corteza”, un triple disc (post Barricada, i
no penso dir res més) a la Sala Zero. Es tracta d’un treball dividit en tres
parts ben diferenciades: “Alzheimer”,
dedicat a la malaltia de la seva mare; “Matxinada”,
dedicat amb molt d’afecte als polítics; i “Glam”,
amb inspiració del gran Marc Bolan. Crec
que no hi ha massa a dir d’un músic que porta el rock’n’roll a les venes i amb
més de trenta anys de carrera a les seves espatlles. La intensitat sonora està
assegurada!
Bravooo !!! unes recomanacions molt xules !!!
ResponderEliminar