Tinc amics que diuen que la millor combinació és ginebra i tònica, uns altres que és whiskie i fanta (no cal especificar taronja o llimona, la fanta sempre ha sigut de taronja...), altres consideren que és ron i coca-cola, jo fa una temporada que he descobert la quadratura del cercle: la millor combinació és iPhone i ciutat.
Aquesta és la darrera série que posaré de Madrid, i només puc acompanyar aquestes fotos amb una de les bandes per excel·lència de Madrid: Nacha Pop. I amb un dels millors directes que mai s'han realitzat a Espanya "Nacha Pop 80/88".
Aquests dies s'ha publicat "El alpinista de los sueños", un disc homenatge a Antonio Vega. Molt sovint encara recordo el concert que va fer a Tarragona uns mesos abans de morir i em venen a la memòria les paraules que vaig escriure al meu Facebook el dia de la seva mort:
"Todavía recuerdo con emoción el concierto del pasado 28 de noviembre en Tarragona. Una sala llena como pocas veces ha estado, con un Antonio pletórico y acompañado al piano de su inseparable Basilio. Entre el público gente de todas las edades y yo, al fin, a los treinta y cuatro años, viviendo la emoción de tener delante de mí, por primera vez en mi vida, a la persona que sin saberlo, todo conoce de mi, porqué sin saberlo toda mi vida se encuentra en sus canciones. Magia y precisión para siempre Antonio".
El primer single d'aquest disc homenatge a Antonio és "Lucha de gigantes", una col·laboració entre Santi Balmes de Love of Lesbian i Zahara. La veritat és que val la pena...
La foto que he posat a l'entrada penso que és bastant d'Antonio Vega, no voldria dir trista, però sí una mica grisa...
A vegades una imatge et transporta a un lloc llunyà, o et recorda allò que un dia vas ser, o simplement no et diu res. A mi moltes vegades les fotos em fan venir a la memòria cançons, encara que a vegades la imatge i la cançó no tingui res a veure... Quant va apareixer aquesta foto a la pantalla de la meva Nikon vaig començar a cantar una cançó de Nacha Pop que es diu "Puertas Abiertas". Un altre dia parlaré de Antonio Vega i d'un dels seus darrers concerts, que curiosament va ser a la Sala Zero de Tarragona. La cançó diu així:
Vas a cumplir
Un año más
Es un día especial
Tus amigos
Y enemigos
Van a hacerte recordar
Y respirar
Antes de hablar
Sin saber lo que decir
De un instante
A un momento
Luego todo un porvenir
Piénsate bien que vas a hacer
Una buena juerga o desaparecer
Es tu día de suerte
Puertas abiertas a un año más
Una ventana en el tiempo
Una ocasión, otra ilusión te esperan sólo a ti
Puertas abiertas a un año más
puertas abiertas a algún lugar
para ti
Sonríete, si
el espejo has de romper
trozo a trozo
tu sonrisa
tienes ahora que esparcir
vas a encontrar
algo que amar
no lo hagas esperar
regálale tu ser
de ser feliz con él
sin llegar a usar la red
piénsate bien
que vas a hacer
una buena juerga
y desaparecer
es tu día de suerte
Puertas abiertas a un año más
una ventana en el tiempo
una ocasión, otra ilusión te esperan solo a ti
puertas abiertas a un año más
puertas abiertas a algún lugar
para ti.