Potsdamer Platz

Per a mi Berlín sempre serà una ciutat lligada a Elvis Costello...

Berlín i les seues bicicletes, una historia d'amor...

#streetphotography (i 5)

Torno amb una de les facetes de la fotografia que més m'agraden: la "streetphotography". Aquesta vegada tot són imatges de Berlín captades amb una càmara reflex. Realment és una ciutat per disfrutar amb la càmara penjada al coll.

El millor del 2011

Ha arribat el temps dels torrons, polvorons, regals, bons desitjos i de fer llistes de qualsevol cosa... En aquestes dates tant entranyables les revistes, diaris i publicacions de tot tipus van plenes i ens bombardejen amb les llistes del millor de l'any, del pitjor, del més car, del més barat i del "la veritat és que m'importa una merda". Per tant, des d'aquest discret bloc també m'adhereixo a aquesta brillant i innovadora idea i aquí està la meva llista dels "millors o els que més he escoltat" 10 discos de l'any, des del meu particular i estrany punt de vista... L'ordre és totalment aleatori a partir de la segona posició, ja que el primer sí que és sense cap mena de dubte el millor disc de l'any!


1. The Whole Love - Wilco
2. Bon Iver - Bon Iver
3. Let England Shake - PJ Harvey
4. Long Player Late Bloomer - Ron Sexsmith
5. Jetlag Poetry - Brazzaville
6. Helplessness Blues - Fleet Foxes
7. The Smile Sessions - The Beach Boys
8. Mockingbird Time - The Jayhawks
9. El Camino - The Black Keys
10. Lamparetes - Antònia Font


Si hagués de definir quin ha sigut el meu any, musicalment parlant, aquests deu discos ajudarien bastant a entendre'l, i és ara quant m'adono, per exemple, que ha sigut un any molt americà i gens espanyol... Moltes de les cançons que componen aquests discos ja les he posat acompanyant les diverses entrades d'aquest bloc. I com no podia ser d'un altra manera acabaré amb la cançó que obre el millor disc de l'any, "Art of Almost" de Wilco:

Cielo sobre Berlin

Hi ha vegades que aixeques la vista, mires i veus clarament la foto que vols fer. Però també hi ha vegades que no hi ha manera, per molt que t'hi esforços no aconsegueixes plasmar el que tens dibuixat a la ment... i t'agobies. Els dies que vaig estar per Berlin em va venir mil vegades a la memòria la pel·lícula de Wim Wenders "Cielo sobre Berlín", i jo només pensava en fotografiar àngels, i no els veia... i pensava, clar, he de mirar Berlin amb un altres ulls, i amb blanc i negre, i serà llavors quan apareixerà davant meu Bruno Ganz, amb unes grans ales blanques, hem mirarà i somriurà...

Berlin

Mai podia imaginar que Berlín m'agrades tant (ni tant sols durant aquell sopar de fa mil anys amb la Neus i Xavier). Sempre que pensava en grans ciutats europees aprareixien per la ment Londres, París, Roma, Barcelona... però mai Berlín. Tant lluny ens cau? Jo crec que potser estic una mica "anglonalitzat" (paraula acabada d'inventar per mi?), vull dir que fins ara em tirava molt més la Gran Bretanya (crec que hi te molt a veure tot el tema musical), fins al punt que sempre he dit que almenys una vegada a l'any s'ha d'anar a Londres, encara que jo no ho cumpleixi. Però tot això s'ha acabat, la capital alemanya m'ha atrapat, fins al punt que si faig una llista de ciutats on voldria anar a viure, crec que Berlín seria la primera... I llavors és quant arriva la pregunta fatal: i perquè? Doncs no ho tinc massa clar ja que amb els sis dies que hi he estat no puc fer una valoració molt precisa, però he trobat una ciutat molt viva, molt jove, molt inquieta, molt oberta, molt segura, i sobretot molt real... Estic una mica fart de la Barcelona mega-ultra-super moderna i mega-ultra-super cara. Perdoneu però algú ho havia de dir! A més a quina ciutat conviuen en total harmonia cotxes, tramvies, bicicletes, peatons...? Doncs a Berlín!

I he disfrutat moltíssim fent fotos, he trobat que Berlín és una ciutat molt cosmopolita però totalment enganxada al seu passat. Adjunto el link al meu Flickr on podeu veure més fotos www.flickr.com/photos/labolainfinita/

I la cançó que toca posar, com no podia ser de cap altra manera, es titula "Berlin" i es de Matthew Herbert, tota una meravella minimalista.