Cielo sobre Berlin

Hi ha vegades que aixeques la vista, mires i veus clarament la foto que vols fer. Però també hi ha vegades que no hi ha manera, per molt que t'hi esforços no aconsegueixes plasmar el que tens dibuixat a la ment... i t'agobies. Els dies que vaig estar per Berlin em va venir mil vegades a la memòria la pel·lícula de Wim Wenders "Cielo sobre Berlín", i jo només pensava en fotografiar àngels, i no els veia... i pensava, clar, he de mirar Berlin amb un altres ulls, i amb blanc i negre, i serà llavors quan apareixerà davant meu Bruno Ganz, amb unes grans ales blanques, hem mirarà i somriurà...

La fi de l'estiu...

Sempre havia pensat que l'estiu acabava una vegada havien passat les festes majors de Batea. Llavors començava la campanya de la verema i el meu poble s'omplia d'aquella olor tant característica de raïm i most. S'havien acabat els diumenges de platja a Hospitalet de l'Infant, Salou o a Sant Carles de la Ràpita amb tota la colla de muns pares. El final d'agost i començament de setembre era el moment de canviar de roba, abandonar els pantalons curts i les xancles i donar la benvinguda als abrics... Però tot això era fa mil anys, ara estem a dotze d'octubre i les platjes encara estan plenes de gent... Alguna cosa està canviant?



Russian Red - Cigarretes