L'estiu s'acaba...

M'agrada quan l'estiu s'acaba i la tardor comença a clavar els seus tentacles a la platja buida, quasi deserta, però sempre acollidora...

Una tarda a la Platja Llarga

Ja ho té l'agost això d'invitar a anar a la platja, de posar-nos llargs al sol i disfrutar del gran plaer de no fer absolutament res...

"Your Blues", simplement un disc genial

A vegades es tracta, simplement, d'una qüestió de comunicació...  Altres vegades es tracta, simplement, d'haver descobert un disc genial i voler posar  l'enllaç... Avui es tracta, simplement, de la segona afirmació.

He parlat alguna vegada de Destroyer, i crec que hi continuaré parlant unes quantes vegades més. Ara acabo de descobrir "Your Blues", un disc del 2003 que amb la primera escolta ja m'ha robat el cor. La cançó que poso sembla tota una declaració de principis: es titula "The Music Lovers".

Tarda de proves a la Platja Llarga

Ahir vaig estrenar un nou objectiu ( i la veritat és que hem sentia com un nen amb sabates noves...), per fi vaig comprar-me el Nikon 70-300 VR 4-5.6. Realment no vaig tenir temps d'aprofundir massa però crec que li treuré bastant rendiment.

Sempre recordaré quin va ser el punt d'inflexió que va decidir-me a comprar-lo: la conversa que vaig tindre amb Paco, el company de curs. Es va quedar mirant el meu estimat Tamron 18-200 i va pronunciar la següent sentència: "Aquesta màquina que tens (Nikon D-7000) no es mereix aquest objectiu!". A partir d'aquell moment ja no vaig tornar a ser el mateix...

Divendres Sant

Dia de penitència, de procesons, de no menjar carn... i de platja!

Sempre ens quedarà la Platja Llarga

Poques vegades he estat tant satisfet d'una sèrie de fotos com en aquesta ocasió. Al final acabaré creient que la platja és curativa. Per molt fotuts que estiguem sempre ens quedarà la Platja Llarga...

Aquestes fotos només les puc imaginar amb les cançons de "Kaputt", el darrer disc de Destroyer, deliciós i delicat electropop vuitanté...

Una matí a la Platja Llarga

Avui ha fet un molt bon dia per anar a veure sortir el sol, a més hi havia uns núvols genials. Total que ens ho hem passat de conya amb la Caroline i la Laura!

Deixo l'enllaça a Flickr on estan les fotos de la sortida: www.flickr.com/photos/labolainfinita

La cançó d'avui és "Blues per Nadal" d'Umpah Pah, un grup liderat per un geni anomenat Adrià Puntí... 

Turn off your Television

Ara que ha arrivat el mal temps està bé recordar una mica el que han estat els dies de platja... Jo soc dels que pensen que mai estem contents amb el que tenim, per això ara voldria que fes temps de tornar a la platja amb banyador... o sense!

La música d'aquesta entrada és un grandíssim descobriment fet avui dissabte, un grup que m'ha atrapat molt ràpit i que no aconsegueixo que em deixi. Es diuen "Turn off your Television", son suecs de Suècia, i aquest és el seu primer disc (també anomenat com ells). Per a tots els pirates que només els hi falta el parxe a l'ull i la pota de fusta, us el podeu descarregar directa i gratuitament desde la seva pàgina web turnoffyourtelevision.bandcamp.com

Turn off your Television i comença a pensar!!!

Ha arrivat la tardor a la Platja Llarga

La veritat és que tenia ganes que arrives una mica de fred... ni que fos per abandonar les xancles i haver de posar-me alguna suadera... M'encanta aquesta sensació d'anar a la platja i comprovar que l'estiu ja ha passat, i que ara ens queden molts mesos per disfrutar, quasibé amb soletat, de llargues passejades per la Llarga. Quin luxe tenir una platja com aquesta tant aprop...

Fa temps que no faig una cosa que m'agrada molt, associar imatges i música. Les fotos d'aquesta entrada em porten fins a Nina Simone i "Ain't Got No/I Got Life", la cançó del musical "Hair" que ella va versionar magistralment.

"Got life, I got my freedom, I got my life"


Nina Simone - Ain`t Got No, I Got Life [jz2]

La fi de l'estiu...

Sempre havia pensat que l'estiu acabava una vegada havien passat les festes majors de Batea. Llavors començava la campanya de la verema i el meu poble s'omplia d'aquella olor tant característica de raïm i most. S'havien acabat els diumenges de platja a Hospitalet de l'Infant, Salou o a Sant Carles de la Ràpita amb tota la colla de muns pares. El final d'agost i començament de setembre era el moment de canviar de roba, abandonar els pantalons curts i les xancles i donar la benvinguda als abrics... Però tot això era fa mil anys, ara estem a dotze d'octubre i les platjes encara estan plenes de gent... Alguna cosa està canviant?



Russian Red - Cigarretes

Tarda gris i trista...

Quique González parla de "la ciudad del viento"... Sempre m'he preguntat quina és aquesta ciutat, però jo tinc ganes que sigui a Menorca, tinc ganes que sigui Maó. No sé perquè, però moltes vegades la lletra de les cançons em fan viatjar fins on jo vull, no fins on vol l'autor. I són aquells paisatges els que m'acompanyen tota la vida.

És pot demanar alguna cosa més que passejar per la platja Llarga un dia gris, trist, després d'una tronada, amb l'arena bruta, amb poca gent, i escoltant a Quique González?




Quique Gonzalez - La ciudad del viento