"El mercat del peix ha sigut tot un món de sensacions, encara no ho he acabat d'assimilar. Estic una mica exitat i amb la pell de gallina. No sé perquè les cames hem portaven cap allí, o potser era el nas, la olor a peix, els barris marítims que tant m'atreuen (Serrallo inclòs). La entrada ha sigut poc a poc, amb aquelles imatges que les pel·lícules projecten dels ports marítims africans. Les cares dels pescadors, la forta olor, el moviment incesant, el fum que he trobat només entrar que instintivament m'ha portat a Blande Runner (sempre Blade Runner), la gent fent la seva sense que jo molestes, ni que ells se sentissin agredits. Ningú m'ha demanat diners per fer fotos fins al final que un senyor (per dir-ho d'alguna forma) m'ha demanat un retrat (innocent de mi que l'he cregut) i al final m'ha costat 20 dirjams (2 euros). Però que barat ha sigut! Una experiència per recordar. Aquesta no m'he la treu ningú" - Text escrit desde la visceralitat el 18 de juliol de 2016 a la terrassa del Café de France de Essaouira
