El riure còmplice i el somriure resignat

Després d'un gran sopar (amb les millors croquetes que he menjat mai incloses) i d'uns grans gin tònics (amb rodanxa d'Aranja-"Pomelo" inclòs), i d'una gran victòria al Pictionary (també inclosa). Doncs després de tot això, la cara que els va quedar a la Gemma i Jordi és la que podeu veure. De qui és el riure còmplice i de qui el resignat? S'accepten apostes...

La chispa adecuada

L'avantatge de l'iPhone és que pots retratar als amics d'una forma ràpida i impersonal. Moltes vegades diuen més aquestes imatges captades de forma intrascendent que altres amb les quals busques trascendir. En aquesta foto fins i tot es pot aconseguir entrar per la mirada. Jo hi veig una persona amb la qual he viatjat molt, he viscut molta música en directe i he compartit moltes camisetes... Encara no sé perquè he posat una cançó de Heroes, però segur que a l'Enric li agrada.

Totes les ciutats

Tenia ganes de penjar alguna cosa però no tenia clar què. La veritat és que aquesta foto m'agrada molt i és una imatge a la qual sempre arribo després de donar voltes pel disc dur. La música que l'acompanya és la música que últimament m'acompanya a mi... Serà perquè tinc ganes de veure i viure algun concert en directe?

L'Àliga

L'Àliga és un dels elements més representatius de les festes de Santa Tecla. Un altre dia parlaré de la baixada de l'Àliga...

Veient passar la vida...

Diumenge a la tarda veient passar la vida desde la plaça de l'Escorxador...

El sol a la cara...

SERRALLO

Dissabte 31 de juliol

19:50 hores

Foto feta quant el sol començava a baixar i después d'una apassionant caminada pel Serrallo. He que està guapa la meua Fashion Victim?

Love Story...?

A aquesta foto fa dies que li estic donant voltes i més voltes i no me la puc treure del cap. La miro, la remiro i l'únic que hi veig es que em va tremolar el pols, o sigue, va sortir una mica moguda (coses de les fotos robades...jejejeje). Per tant, i com que m'agrada molt, li havia de donar una solució. La vaig passar a diferents blancs i negres, la foto no em va convèncer, vaig mirar d'aplicar-li algún filtre artístic, la solució un desastre. Al final he decidit convertir-la a estètica polaroid i el resultat no m'ha desagradat del tot, que opineu vatres?

La Polaroid del segle XXI

Quan jo era petit (o sigue, més petit que ara), els meus pares tenien una càmara de fotos Polaroid, no sé si tots sabreu del que estic parlant. La Polaroid era un tipo de càmara de recompensa inmediata, feies la foto i automaticament sortia imprimida amb paper fotogràfic. Jo tinc molts bons records d'aquella càmara i algunes fotos que crec que mai oblidaré... especialment una que ens va fer el meu pare a La Fatarella a tot l'equip de fútbol benjamí. Quins temps, en aquella época sempre guanyavem!!! Tota aquesta introducció per dir que acabo de descobrir una aplicació per a iPhone que simule a les mil meravelles les fotos polaroid, i com a mostra només cal mirar la imatge d'aquesta entrada. Crec que li treuré bastant suc perquè sempre he estat un enamorat de la textura d'aquest tipus de fotos. Ara només em queda ensabonar a la meva mare per veure si es capaç de remenar tota la casa i trobar la vella càmara Polaroid...