Les pedres del riu Algars sempre m'han recordat a Franco Battiato... Ja sé que és una difícil i estranya associació, però és totalment real: sempre que penso en lo riu de Batea penso en Franco Battiato. Tot ve de quan era petit, jo estudiava música amb l'Anna i un dels alumnes que també estudiaven allí va tenir la ocurrència de cambiar la lletra de la cançó "Nómadas" de Battiato. A partir d'aquell moment, per a mi, la lletra sempre ha dit: "Nómadas que buscan los ángulos de les pedres del Riu Algars". A partir d'aquell moment sempre que he anat al riu, sempre, he pensat en aquesta cançó. I el diumenge passat no va ser una excepció, estavem donant voltes pel castell de Sant Joan, per Pinyeres, pel toll dels Còssims i jo tatarejant i xiulant "Nómadas", en veu baixa, això si...
Estic parlant d'un matí molt xulo i d'una excursió preciosa i molt gratificant. Feia dies que teniem parlat en Manuel Ulldemolins de fer una sortida amb càmares analògiques, especialment amb una Bronica que ell té, un fotòmetre per medir la llum i moltes ganes de passar-ho bé. La realitat va superar qualsevol previsió i quasi se'ns va oblidar d'anar a dinar! La Lourdes és testimoni que les hores van passar volant (quanta paciència ha de tenir...!) El dia també va ajudar molt, era preciós i molt clar, amb uns núvols rollo los Simpson genials. Crec que les fotos ho diuen tot...
franco battiato -
