London Calling

Londres, tot passejant per la vora del Tamesis. Perdó, Tarragona, tot passejant pel Moll de Llevant.

Jo veient passar la vida?

Després de que la bateria de la càmara digues prou per avui, aquest és el banc on m'he sentat a esperar. No us sembla un gran lloc per veure passar la vida?

Estrenant un matí de tardor

Ja he dit alguna vegada que és deliciós veure sortir el sol desde el lloc on es fusionen cel i mar. Això és justament el que m'havia proposat fer avui dissabte. A les set i mitja del matí ja estava al moll de Llevant amb el trípode, la càmara, els objectius i unes ganes impresionants de poder captar aquell instant màgic quant el sol treu el cap i saluda amb la mà a un nou dia. Doncs bé, després de tota aquesta explicació poètica, he de tocar de peus a terra i dir que just abans d'aquest "meravellós" moment la bateria de la càmara s'ha acabat i no he pogut fer ni una misserable foto del moment precís. Per tant poso les úniques imatges que he captat. Això sí, carregat de ràbia com estava he aconseguit no defallir, m'he sentat en un banc i quan el sol ha sortit ens hem saludat com si fòssim vells amics...