Beach Boys, per fi...

El passat dilluns 23 de juliol a les nou de la nit tenia cita amb la historia. Per primera vegada després de 50 anys de carrera, i al complert, els Beach Boys visitaven Barcelona. A vegades dic una frase en referència als Beach Boys que no sé si és massa encertada, però que m'agrada dir-la: "Amb ells va començar tot". Hem refereixo a que molt possiblement sense la publicació d'un disc tant impresionant i trascendental com el "Pet Sounds" avui dia no estariem parlant de la música popular de la mateixa manera, i igual no hagués existit mai el "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band"i tot el que es va derivar de la seua publicació...


Del concert només dir que sel's va veure molt en forma, alguns més que d'altres, i que de les dos hores i mitja que va durar jo em quedo amb el petit repàs del "Pet Sounds". Menció especial als pantalons de xandal "makineros" (segons un periodista de El Pais) que va lluir Brian Wilson, impagable estampa!

"Smile": l'àlbum inèdit més famós del Món

En aquesta entrada la foto està una mica fora de lloc, l'únic que he fet ha sigut buscar una imatge amb molta llum, color i que sigui relaxant... Vull parlar del "Smile", el disc inèdit més famós del Món i d'un dels tres millors concerts de la meva vida.

Tot va començar l'any 1966 (jo encara era un projecte de persona) amb la gravació de la cançó més cara de la historia: Good Vibrations, que va costar 50.000 dolars. En aquella època Brian Wilson estava liat amb les sessions del disc "Pet Sounds" i ,tot i això, va ser capaç de crear una meravella com Good Vibrations i sobre aquesta cançó va intentar edificar el disc "Smile". Per a portar a terme tota aquesta tasca va comptar amb la col·laboració del músic Van Dyke Parks, al que li va encarregar d'escriure les lletres del disc. Les sessions de gravació es van allargar durant tot l'any 1966, fins que a finals de novembre Brian Wilson va començar a mostrar acusats signes de depresió i paranoia. Les causes que s'apunten són diverses: consum de drogues, problemes amb la família, problemes amb la discogràfica, estava obsessionat amb la figura del productor Phil Spector (pensava que el volia dominar i controlar), problemes d'ego amb Mike Lowe (membre fundador dels Beach Boys), i publicació als Estats Units del single Strawberry Fields Forever, la gran obra mestra dels Beatles. En aquell moment Brian Wilson va pensar que aquella cançó era tot el que ell estava buscant amb "Smile" i que, pensant-ho egoistament, se li havien avançat. El juny de l'any 1967 els Beatles publiquen "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" i Capitol Records anuncia que "Smile" mai es publicarà... Tot això va portar dures conseqüència psicològiques a Brian Wilson, fins al punt que com a gran músic i compositor que era va quedar totalment aparcat.


Ara la historia fa un salt en el temps i ens situem a l'Apollo Theater de Manchester un 22 de juliol de l'any 2.004. En aquella època estava passant uns dies per terres de la gran Isabel II amb la companyia de l'Enric, gran amic i millor persona (i en aquest cas això no és un tòpic). La veritat és que ens haviem montat el viatge en funció del concert d'un tal Brian Wilson... i de la gira de presentació d'un disc que mai havia sortit a la venta i que portava per nom "Smile"... Sí, és cert, després de més de trenta anys Brian Wilson va decidir sortir de gira amb una més que excel·lent banda i presentar a tot el Món una meravella de disc que va acabar amb la seva salut.


Moltes vegades amb l'Enric recordem aquella tarde-nit. Ens va cridar molt l'atenció la forma que tenen a Anglaterra de viure els concerts i la música en directe. Hi havia moltes famílies senceres, amb els fills petits, i vibrant amb unes composicions perfectes. La gent crida, canta, balla, sent i viu la música. Allí es pot entrar als teatres amb el got de cervesa a la mà o amb un cubata i no passa res, són responsables en aquest sentit.


Va ser un concert diferent... Surten els músics a escena, apareix Brian Wilson a l'escenari caminant amb dificultat, seu al piano (tinc un amic que diu que no li enxufen), la gent totalment entregada aplaudint i comencen a tocar. Són 45 minuts de grans èxits dels Beach Boys y llavors, quant el public estem totalment extasiats, paren i abandonen l'escenari sense haver tocat ni una sola cançó del "Smile". La gent s'aixeca i comença a sortir... Jo miro a l'Enric i li dic: qué passe? qué li ha agafat alguna pàjara? Ell hem mira totalment estranyat i diu que no entén res... Preguntem i ens diuen que és la mitja part i que ara és el moment d'anar a beure. Ens mirem i respirem... Al cap d'una estona, la gent torna a entrar, s'asseuen, apareixen els músics a l'escenari amb Brian Wilson al davant i sense dir res comencen a tocar "Our Prayer", la cançó que enceta el disc que mai s'ha publicat... i a partir d'aquell moment van sonant una darrera de l'altra, sense parar, i tal com les va imaginar Brian Wilson trenta anys atràs, totes les cançons del "Smile". Acaba el concert i l'Enric i jo ens mirem totalment extasiats, i recordo que ens vam fer la pregunta de com aquell home havia pogut imaginar tot allò... Els bisos, com no podia ser d'una altra manera, van ser mitja hora més de grans èxits dels Beach Boys.


I tota aquesta historia és perquè ara s'acaba de publicar el disc "Smile" amb les sessions de gravació i una edició de luxe. Ha valgut la pena esperar...


"Estic molt ansiós amb la sortida d'aquesta col·lecció de gravacions originals, i espero que els fanàtics puguin escoltar les veus angelicals dels nois en una publicació oficial d'estudi" - Brian Wilson

La Terra Alta des del Coll del Moro (i 2)

Avui he anat a Batea i, mentre conduia envoltat de boira, hem preguntava: trobaré el Coll del Moro enboirat? El trobaré amb la boira plana tapant Bot i Horta? O estarà gaudint del sol amb un dia clar i destapat?

La respota està a les fotos... Eren les nou del matí i l'he trobat preciós, gaudint a mitjes del sol i de la boira, i amb uns colors deliciosos. Ah, i les fotos estan fetes amb un simple iPhone 3GS... imagineu com devia ser en viu i en directe...

Amb aquestes vistes la cançó és fàcil... "Good Vibrations" de Brian Wilson!