Una tarda a la Platja Llarga

Ja ho té l'agost això d'invitar a anar a la platja, de posar-nos llargs al sol i disfrutar del gran plaer de no fer absolutament res...

Sempre ens quedarà la Platja Llarga

Poques vegades he estat tant satisfet d'una sèrie de fotos com en aquesta ocasió. Al final acabaré creient que la platja és curativa. Per molt fotuts que estiguem sempre ens quedarà la Platja Llarga...

Aquestes fotos només les puc imaginar amb les cançons de "Kaputt", el darrer disc de Destroyer, deliciós i delicat electropop vuitanté...

Paul Fuster a Tarragona

Moltes vegades penso que els que vivim a Tarragona som una mica privilegiats musicalment parlant... No hi ha setmana que no puguis gaudir d'algun bon concert en directe. El dijous passat va ser Paul Fuster qui va presentar, en directe a La Vaqueria, el seu darrer treball: "El repte". Paul Fuster és un personatge totalment atípic a Catalunya, fill de catalans (no cal repetir qui és el seu pare) però americà d'esperit i de formació musical. Tinc un amic que va definir la posada en escena del dijous com "pareixen la confederació de llenyataires de Utah..." En aquests directes de presentació del disc Paul Fuster s'acompanya de Pep Mula a la bateria i de Xarim Aresté al banjo, una formació molt americana. L'únic que diferencia Paul Fuster de qualsevol cantant del sud de Nova Jersey és l'dioma, per aquest darrer disc ha volgut utilitzar el català. I també alguna cançó que incita a ballar una sardana... però molt sigilosament...

Menció a part mereix Xarim Aresté, un dels músics més de moda avui dia a Catalunya. Si no sapiguessem que ha nascut a la riba de l'Ebre (és de Flix) el dijous hagués pogut passar tranquil·lament per un músic americà nascut a la riba del Mississipi i influenciat totalment per la música popular yankie.

Tinc la sensació que musicalment alguna cosa s'està movent a Catalunya...