Una mirada femenina

El dissabte passat vam gaudir, i mai més ben dit, de la segona pràctica amb models. Aquesta vegada va ser pel centre de Reus. Des d'aquí voldria agrair a la gent del Centre d'Estudis de la Imatge (CEI) haver-nos invitat als alumnes del curs de perfeccionament, ja que en principi no ens tocaria realitzar aquesta pràctica.

La vida que yo veo

Avui tenia intenció de fer una sortida fotogràfica per Reus, però quant m'he aixecat he vist que el dia estava tapat. No donava un duro que sortis alguna foto decent, i la veritat és que he tingut una grata sorpresa, estic molt content de la sortida. Visca el blanc i negre!



La vida que yo veo 
anhela los extremos confines, 
el Desierto, la Selva, y nada más. 

Veo que Septiembre, 
el de los Rojos Helechales, 
deplora su materia; 
que hubiera preferido ser 
sólo Nieve, Inmensidad y Lobos 

Veo que el Sol 
sueña con la pura luz 
y que la Noche 
añora los tiempos primordiales, 
cuando todo era noche. 

Miro también a mi corazón, 
y descubro que sus deseos 
se resumen, desgraciadamente, 
en dos palabras: 
la palabra Siempre, 
la palabra Nunca.


Bernardo Atxaga