#streetphotography (i 6)

És un plaer perdre't per Tarragona amb un iPhone 4S...

Torno a posar l'enllaç de la cançó "Chinatown" dels canadencs Destroyer, crec que ara sí que funciona.

Retorn al passat

Moltes vegades et trobes amb escenes quotidianes que et transporten a anys passats. La imatge fotografiada no es de fa quaranta anys a un poble perdut de la muntanya, sinó que la vaig captar el dissabte passat al casc antic de Tarragona, entre la plaça del Rei i la plaça del Forum. Aquesta dona estava totalment pendent de la seva feina i jo vaig estar com a cinc minuts mirant-la i fent-l'hi fotos. M'agrada caminar pel casc antic de Tarragona perquè és com fer-ho pel poble, amb l'avantatge de que no hem coneix ningú...

L'hora del vermut

Si els anglesos tenen l'hora del te, nosaltres tenim l'hora del vermut. La major part de vegades sortir a fer el vermut vol dir arribar tard a dinar... Qui no recorda als pares i als iaios a casa, esperant amb la taula parada perquè els hereus i les pubilles estaven al bar fent el vermut? Una de les coses que més m'agrada d'aquesta tradició (a part de compartir el vermut amb les olives) és la variabilitat de l'hora, el vermut el pots començar a les dotze del migdia i ser les tres de la tarda i encara no haber-lo acabat. Res de tenir un hora marcada com els anglesos ho fan amb el té. I aquella sensació, una vegada has sortit del bar, amb la mitja rialla, les galtes rojes i la panxa plena, de tenir l'obligació d'anar a dinar? Genial, la veritat. O no?