Fotografiar castells és parlar d'emocions, i segurament qui no hagi viscut mai una diada castellera serà difícil que entengui el significat d'aquesta afirmació. Per moltes fotos que hagim fet i per moltes fotos que veiem mai arribarem a experimentar una mínima part del que el diumenge passat vam viure al Concurs de Castells de Tarragona. Que una colla més que centenaria faci la millor actuació de la seva història i només serveixi per quedar en segona posició, que en una mateixa diada es carreguin tres castells de deu i que els de Vilafranca pateixin fins a l'últim sospir per guanyar el concurs posa de manifest el nivell competitiu que s'ha aconseguit.
Personalment, voldria destacar especialment el 3 de 10 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i destacar-lo per diversos motius, jo era un dels que no en donava un duro, no ja que el carreguessin, sinó que simplement intentessin tirar-lo. I coses de la vida, el van tirar, el van carregar i el vaig VIURE en primera persona (gràcies Dani per avisar-nos), una mica més i ens posen a la pinya (eh Emilio?). El vaig celebrar com el primer, amb els ulls vidriats per les llàgrimes, i encara ara quan edito les fotos m'emociono.
Finalment, si jo vaig tindre la sort d'estar-hi és gràcies a Tarragona Cultura, IgersTgn, Dani, i totes les persones que ho van fer possible. Moltes gràcies!
