Una tarde al Serrallo

Aquestes fotos estan fetes el dia després d'estrenar el 50mm. La veritat és que estic molt content de l'objectiu (no tant de les fotos...)

El balcó

Potser el lloc més fotografiat de Tarragona... potser. Hi he passat mils de vegades i mai he sapigut treure la càmara i fer fotos, sempre m'ha fet molt de respecte perquè he vist fotos molt i molt xules fetes allí. Però sempre hi ha un primera vegada. 

Avui la música només podia ser de "La Bien Querida" perquè ahir van tocar en directe al Metropol, dintre del Festival GEA. Va ser un gran concert, curt (només poden denfersar en directe dos discos), i molt poc comunicatiu (Ana Fernández-Villaverde semblava molt tímida). La canço que poso és "No se como te atreves" del darrer disc de Los Planetas, on La Bien Querida col·labora.

Los Planetas - No sé cómo te atreves (con La Bien Querida)

Tarda gris i trista...

Quique González parla de "la ciudad del viento"... Sempre m'he preguntat quina és aquesta ciutat, però jo tinc ganes que sigui a Menorca, tinc ganes que sigui Maó. No sé perquè, però moltes vegades la lletra de les cançons em fan viatjar fins on jo vull, no fins on vol l'autor. I són aquells paisatges els que m'acompanyen tota la vida.

És pot demanar alguna cosa més que passejar per la platja Llarga un dia gris, trist, després d'una tronada, amb l'arena bruta, amb poca gent, i escoltant a Quique González?




Quique Gonzalez - La ciudad del viento

Tarragona: escenes quotidianes

Si estessem parlant d'idees diriem que sempre queden coses al tinter, però com que parlem de fotos hem de dir que sempre queden imatges a les tarjetes. Poso fotos que es van quedant penjades i que es podrien agrupar com escenes quotidianes de Tarragona. Darrerament intento aixecar una mica més el cap i no anar tant mirant el terra, i això m'ha portat a descobrir els balcons i la fauna que els habita ("homes que fan la feina de les dones" com diria la meva neboda, gent avorrida que intenta viure la vida dels altres, etc), o simplement què espera de la vida la noia sentada a les escales de la catedral...

Tarragona, Plaça de la Font

Algunes imatges captades el dissabte passat a la Plaça de la Font durant l'acampada demanant Democràcia Real Ja!

What's going on? (Què està passant?)

Veient les acampades de la Plaza del Sol i de la Plaça Catalunya, és possible que estiguem davant d'una petita revolució? o d'un canvi polític? o d'un altra (o nova) forma d'entendre el Món? Què està passant?

Últimament m'estic acostumant a anar a la Wikipedia i buscar la definició de paraules de les quals ja no coneixem el seu significat. Un exemple a l'atzar, quina és la definició de politica: "La política, del griego πολιτικος (pronunciación figurada: politikós, «ciudadano», «civil», «relativo al ordenamiento de la ciudad»), es la actividad humana que tiende a gobernar o dirigir la acción del Estado en beneficio de la sociedad". 

Algú em sap dir la relació entre aquesta definició i la realitat que estem vivint? "En beneficio de la sociedad..." quin anacronisme! I què deuen pensar a Bèlgica d'aquesta definició, ells que porten un any i mig sense govern. Tinc un amic que diu que la situació de Bèlgica "es la política portada a l'extrem, quan la democràcia permet el desgovern". Us imagineu que sense polítics també es pogués viure? Que hi hagués vida més enllà d'ells?

La meva reflexió el dia de reflexió torna a ser la de sempre: Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Marvin Gaye - Whats Going On

Salitre 48

Crec que mai em cansaré de posar fotos del dissabte 7 de maig...

Aquesta setmana ha fet 10 anys de la publicació de "Salitre 48", l'immens disc que Quique González va editar l'any 2001. Salitre 48 és el carrer i el número de la casa on Quique vivia a Madrid, però segons ell:

"Cuando pienso en Salitre 48 no pienso en una calle, pienso en una playa, en carreteras secundarias, en un hotel de Conil de la Frontera, en un par de botas sucias, en puentes que se cruzan en ambos sentidos, en un café del puerto de Mahon, en un ron con coca cola en el "Wild Thing", en una bandada de gaviotas en la costa del norte, pienso en primavera, pienso en un otoño de párpados caídos, en un libro de poemas de Bukowski, en un atardecer en Porto Colom, en una colección de lunas llenas, en una verbena de barrio, pienso en mis amigos y en Violeta, en un verso de Garcia Montero que dice "vivir es ir doblando las banderas"


Un disc molt gran...


Quique Gonzalez - Salitre