Crec que el millor per entendre aquesta imatge és el comentari que ha fet Jordi a la meua foto anterior: "Poc després de l'instant de la foto, el sol va desaparèixer rere les muntanyes. L'ambient era humit i fred, i els núvols més baixos es van començar a tenyir de tonalitats roses i vermelles. Eren núvols de pluja que s'arremolinaven empesos pel vent i reflexaven la última llum del dia que contrastava amb la grisor del vespre. Semblaven núvols de cotó fluix, d'aquells que es mengen per les fires". Qué bonic es posar imatges al que un amic escriu...
Diuen que una imatge val més que 100 paraules. I aquesta foto fa emmudir qualvol intent de voler-la descriure. Val la pena callar i deixar-se endur per tot el que et diuen les imatges.
ResponderEliminar