Si hi ha un grup pel qual sempre he sentit debilitat aquest és La Habitación Roja i si una època musical m'ha marcat fortament segurament hagin sigut els anys noranta del segle passat. Aquella dècada va coincidir de ple amb la meva joventut, i és en aquells anys de creixement emocional quant sents que les cançons parlen de tú, dels teus problemes, de les teves histories i de les teves neures... i llavors, escoltant a Los Planetas, Australian Blonde, La Buena Vida, Sexy Sadie, El niño gusano, Manta Ray o La Habitación Roja, per exemple, és quan et sents la persona més feliç del Món perquè algú ha posat la millor música a un tros de la teva vida...
Tot això només era per dir que ahir a Tarragona vam poder tornar a gaudir del directe d'un d'aquests grans grups que van començar als anys noranta i que sempre seran minoritaris, però que en directe no et deixen indiferent. Un d'aquests grups que després de disset anys d'escriure grans cançons (per mi himnes generacionals com resaria la cançó de Los Planetas), han sigut capaços de publicar "Fue Eléctrico", un dels seus millors treballs en anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario