Estranya tarda de concerts la del diumenge passat a la Sala Trono, hi va haver sessió doble de Mazoni. El que és normal en teatre no ho és gens dintre de la "música lleugera"... i potser és una de les coses que haurien de començar a canviar (juntament amb l'horari dels concerts). De la primera sessió no puc parlar, però durant la segona vam poder gaudir d'un Jaume Pla molt rialler, comunicatiu (contradint totalment els seus principis), i especialment despistat (es va oblidar la lletra de tres cançons i ningú del públic va saber ajudar-lo). A vegades tinc ganes de voler veure a algú en directe i no sé explicar perquè, el diumenge va ser una d'aquelles ocasions... i no vaig sortir desfraudat. Mazoni és una de les "rara avis" que sobrevolen el nostre país, recollint bones crítiques amb tots els seus treballs, defensant amb molta sobrietat els directes (encara que sigui ell sol amb una guitarra acústica en un teatre petit petit d'una ciutat que aspira a ser capital d'alguna cosa), i ara fins i tot escribint i interpretant la música d'una de les séries més de moda a TV3.
No hay comentarios:
Publicar un comentario